COLOM I LA CONSPIRACIÓ

XAVIER DOMÈNECH A veure si, per començar, ordenem els fets. L'any 1989, Àngel Colom va ser nomenat secretari general d'ERC. El 1996, fortament qüestionat, va abandonar el partit juntament amb Pilar Rahola (i altres càrrecs electes). El 1997, tots dos van encapçalar la fundació del Partit per la Independència, PI, que l'any ?següent va reunir dues mil persones en un acte d'aniversari. Però el 1999, el PI es va clavar la gran castanya en les eleccions municipals i europees del 13 de juny. Tres mesos més tard, va acordar dissoldre's, i van quedar en l'aire els deutes de la campanya electoral. El 26 d'abril del 2000, Colom i 155 exmilitants del PI (sense Rahola) ingressaven solemnement a Convergència Democràtica (CDC). I el 31 d'agost i el 15 de setembre del 2000 són les dates en què consten dos pagaments, de 12,5 milions de pessetes cadascun, de la Fundació Palau de la Música (Fèlix Millet) a la Fundació Espai Catalunya d'Àngel Colom. Aquest només recorda un pagament, i diu que va anar a veure Millet perquè l'ajudés a pagar els deutes del PI, encoratjat perquè diverses persones no polítiques li van recomanar la visita al conegut "mecenes".
Fins aquí, la cronologia.
I com que nosaltres som de bona pasta, estem disposats a creure que Colom va signar el rebut sense adonar-se que eren diners del Palau, i no d'en Millet. I tampoc no es va adonar que en signava dos, per un total de 25 milions, i no un de 12,5 milions. O potser només en va signar un, i el segon rebut és un invent comptable, o una falsificació.
També ens creiem que quan Àngel Colom va negociar la seva entrada, i la dels seus 155 companys, a CDC, no li va dir al llavors secretari general Pere Esteve (que més tard es passaria a ERC): "Et porto la meva gent, el meu nom i la meva poca o molta capacitat d'arreplegar alguns milers de vots, però m'has d'ajudar amb els deutes que arrossego". Això és el que fan 99 de cada cent dirigents polítics en una situació idèntica, però estem disposats a creure que Colom va ser l'excepció. Al capdavall, fins i tot els enemics li reconeixen que mai no s'ha preocupat pels diners.
I com que estem disposats a creure'ns tot això, també ens podem creure que no va ser ningú de Convergència qui va dir al nou i flamant company de files: "per això dels deutes ves a veure el Millet i li dius que vens de part nostra". I és clar que no! CDC ho nega, Colom ho nega, i nosaltres ens ho creiem fins que no es demostri el contrari.
Finalment, la nostra confiança en els protagonistes d'aquest quadre ens aconsella donar per bones les explicacions d'Àngel Colom, que ahir ho va deixar molt clar: tot plegat és una conspiració anticatalanista. Això tampoc no ens ha vingut de nou.