Entorn del centre benjamin a portbou

LLUÍS BOSCH MARTÍ Aquest 2009, durant les jornades del 69è aniversari de la mort de Walter Benjamin, a Portbou, un cop més s'han celebrat un piló d'actes, exposicionsÉ I un cop més el secretari general d'Interior, el Sr.Joan Boada, ha promès que la Generalitat habilitarà una partida de més de mig milió d'euros per crear un centre Walter Benjamin. Recordarem que des de fa molts any és un desig i una demanda dels diferents ajuntaments envers les institucions que governa la Generalitat. Mentre el poble de Porbou resta escèptic davant dels seus greus problemes urbans i socials de tota mena i és fins a cert punt indiferent tota la mitificació institucional sobre la pobra figura d'en Benjamin.
Per aquest motiu fa mesos que ens trobem un grup d'enamorats de Portbou i de l'autèntic Benjamin, com són els amics Rafael Santamaria, Josep Maria Loste, Jordi Bañeras i un servidor. En les nostres trobades i debats hem elaborat un extens text de catorze planes que, en aquest article, resumirem sota el títol Sobre el centre Benjamin, consideracions alternatives. Text lliurat a l'excel·lentíssim alcalde, Sr. Antoni Vega. Doncs la proposta esbossada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Portbou sobre un centre dedicat a Benjamin considerem que s'ha de reconduir a través d'una secció pública, on el projecte es pogués discutir pel poble de Portbou.
A continuació farem una mica d'història dels 33 anys entorn a Benjamin. El primer fou el 1976, quan servidor inicia una tasca divulgadora a través de diversos escrits i exposicions que culminà amb el primer homenatge i col·locació d'una placa commemorativa a l'entrada del cementiri municipal dedicada a Benjamin.
La segona etapa fou la creació del monument Passegen memorial de l'escultor israelià Dani Karavan, els setanta milions de les antigues pessetes que va costar el macromonument conceptual foren pagats en la seva major part pel Govern alemany.
La tercera etapa, una de les més obertes i dinàmiques, fou la dirigida pel doctor Vancells, esperit benjamià, fou un dels primers de propulsar els recorreguts de la memòria històrica. En aquest temps es posaran els panels biogràfics de la vida i viacrucis de Benjamin, entre les dues fronteres. Va néixer el primer gran projecte d'una fundació Benjamin i es va encarregar un projecte de restauració al bufet de l'arquitecte Norman Foster. Vancells estava embalat, ja que tenia el suport del president Maragall, projectes que van estar a punt de realitzar-se. A Vancells, després de diversos anys de batallar i recercar complicitats i diners, la mediocritat i les enveges l'obligaren a dimitir.
I entraríem en el tercer període i en les propostes de l'anomenat Centre Benjamin de la Memòria, que formaria part de l'anomenada Xarxa de la Memòria, promoguda des de Barcelona per la institució pública Memorial Democràtic i integrada pel Museu de l'exili de la Jonquera. El centre previst a Portbou, més espais a Argelers, Elna i el Centre Benjamin, que tindria la seu a l'avinguda de Barcelona a Portbou, les antigues escoles. A dins hi hauria els següents elements: punt d'informació, biblioteca municipal, espai jove, sales d'exposicions, Museu Benjamin i de l'exili republicà, tallers adjunts, alberg de la memòria (pels intel·lectuals exiliats dels seus països per raons polítiques). I finalment el centre atorgaria uns premis d'assaig i arts visuals de nivell internacional. Tots aquests projectes, talment com l'etapa del Dr. Vancells i les propostes actuals, han estat impulsats de manera personal pel regidor de Cultura de torn. Això fou comú en totes les etapes. Des de fa anys també ens parlen que ens convidarien a formar part d'un petit grup d'assessors sobre el funcionament del futur centre; fa temps que les fem aquestes reflexions, estem desenganyats que siguem cridats a poder participar per qüestions polítiques i econòmiques, tenim la por ja evident que els gestors assessors són els del Memorial de Barcelona i el seu peó a la Jonquera, el director del Musei de l'Exili, en J. Font, que aquest any ha organitzat les activitats.
Hi ha molts ciutadans de Portbou que pensen com nosaltres. Sí cal un centre Benjamin valorant el que hi ha existent, com el Memorial al cementiri, una petita biblioteca benjaminiana, una sala d'exposicions i els anuals homenatges, però no calen més grans centres ni premis, ni despeses. Portbou, des de la desaparició de les duanes i els tallers de la Renfe ha perdut població i està molt mancada d'infraestructures i serveis municipals. Tot i la nostra admiració i fervor per la figura utòpica de Walter Benjamin, pensem que aquest no pot ser reconvertit en una icona de turisme cultural perquè Benjamin és un autor genial minoritari perseguit per la barbàrie nazi feixista que va tenir la desgràcia de passar, morir, a Portbou. I com a jueu alemany il·lustrat i progressista, l'obligaren a ser un apàtrida: ciutadà del món, mort entre dues fronteres, en terres de ningú, o sigui, en terra de totsÉ