Obama se la juga amb l´Iran

ALBERT CANO El descobriment (per sorpresa?) que l'Iran tenia una planta nuclear a Qom i la recent condemna d'Obama, Sarkozy i Brown al pla nuclear iranià, després de trobar proves que el règim islàmic va enriquir urani durant anys, ha tornat a situar "totes les opcions a sobre de la taula".
De moment, les vies diplomàtiques es mantenen obertes, després que la secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, arrenqués la promesa a les autoritats iranianes que permetrien la inspecció de la planta clandestina de Qom. Però alguns moviments d'Obama indiquen preparatius per al pitjor.
Per exemple, la decisió de no instal·lar l'escut antimíssils a l'Europa de l'Est (amb el disgust dels països de la zona), podria atreure Rússia al camp dels quals volen endurir les sancions econòmiques contra Ahmadinejad. Però no n'hi hauria prou.
Obama i els seus aliats haurien de treballar durament amb la Xina, amb interessos a l'Iran i reticent a qualsevol mena de pressió contra el govern persa (al seu torn, debilitat per una oposició que no reconeix la legitimitat del triomf electoral d'Ahmadinejad el juny).
A tot això cal afegir que els serveis secrets occidentals no es posen d'acord sobre quan tindria Iran l'arma nuclear (els perses porten tres anys jugant al gat i al ratolí en aquesta qüestió). I un altre actor clau de la zona, Israel, amenaçat en la seva supervivència pels iranians, podria no esperar prou (fins i tot saltant-se ordres del seu aliat, els EUA) i actuar pel seu compte, per evitar que l'Iran es converteixi en potència atòmica. La partida està oberta, però cada vegada queda menys temps. Per cert, si Obama optés per algun tipus de solució bèl·lica, passaria a ser tan malvat com Bush júnior?