EL NOBEL DE MEDICINA

JOSEP CORNELLÀ I CANALS Aquesta passada setmana s'han atorgat els premis Nobel de Medicina d'enguany a tres investigadors nord-americans: Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak. En els seus treballs han aconseguit apropar-se a la prevenció de la degradació dels cromosomes involucrats en el procés d'envelliment i en el càncer. Una troballa molt important per aconseguir frenar malalties degeneratives i treballar per la curació del càncer.
Al mateix temps, al nostre país, s'ha anunciat una dràstica retallada en els pressupostos per a la recerca. Una retallada important per uns presupostos històricament minsos. La societat científica se'n ressentirà. I de retruc, les possibilitats d'avançar en la millora de la salut de la població. S'allunya la possibilitat d'un altre premi Nobel a un científic de casa nostra. Contrastos de la vida!
Es considera que Ramon y Cajal ha sigut l'únic premi Nobel espanyol (1906) pels seus estudis sobre la neurona i les seves connexions. Els seus recursos eren rudimentaris, i, esgarrapant els diners d'allà on podia, s'havia de pagar ell mateix les seves publicacions científiques. Però la força de voluntat era immensa, i el seu esperit no defallia davant les dificultats. Tingué problemes de credibilitat quan va presentar el seu descobriment al Congrés Internacional d'Anatomia de Berlín (1895). Ningú creia que en aquesta Espanya "de pandereta" es pogués dur a terme aquest tipus de recerca. Va ser el mateix Cajal qui va empènyer el vell professor Kolliker perquè mirés a través del seu vell microscopi. El professor, que havia ajupit el cap de mala gana, el va aixecar per proclamar que allà, en aquella preparació, hi havia un descobriment que revolucionaria el món científic: la neurona i les seves connexions.
Severo Ochoa va obtenir el premi Nobel l'any 1959. Però, en aquell moment, la seva nacionalitat era nord-americana. Es va desanimar quan en aquest país trobava traves i més traves per tirar endavant els seus estudis sobre els àcids nuclèics, fonament de la vida. En la llista de Nobels, per tant, no hi figura com a ciutadà espanyol.
I la història de la recerca en el nostre país ha seguit aquest camí d'eterna ventafocs. Qui es vol dedicar a la recerca ha de ser conscient del calvari que emprèn. I, per adobar-ho, retallen aquestes esllanguides partides de diners que s'hi dediquen.
Coincideix tot plegat amb la publicació d'un estudi de la Generalitat en què es demostra que tot el coneixement que els escolars catalans tenen sobre la consellera de Salut es deu a un programa televisiu en què la ridiculitzenÉ I pensar que els diners per aquest estudi, i per altres de semblant profunditat, han sortit de les nostres ?butxaquesÉ