EMILI PIERA
Victoria Abril, que és màgica i poderosa, va dir una vegada que no estava disposada que li censuressin una escena de sexe a "¡Atame!" per deslliurar-se de no sé quines restriccions en l'explotació de la pel·lícula al mercat nord-americà. "Quan ells deixin d'ensenyar pistoles, jo deixaré de mostrar el cul." Això és ser flamenca, què es creien els pollets de Kansas, i és que aquesta frase resumeix dos o tres dotzenes de manuals de moral i filosofia sobre la voluntat de poder i l'afirmació del jo. En efecte, es tracta d'aixafar la carn o d'entrar-hi (per cabalcar-la, dominar-la o estendre-la), i llevat del cas particular dels Estats Units -que gasta en armes més que els altres deu països que el segueixen, junts-, la resta de nacions suposadament civilitzades gastem més en serveis eròtics que en material bèl·lic. Ja veuen, som àngels amb la roba bruta, però ja hem iniciat tímidament el camí de la pau. Molt tímidament. Cert que la puteria de qualsevol classe és un tracte mercenari i fins i tot Berlusconi diu que el que a ell el posa és conquerir (encara que si falla la seducció, el mateix en política que en altres negocis, porta la xequera), però ho diuen exemplars (gairebé sempre masculins) d'una espècie que ha inventat les estufes, l'aire condicionat, la novel·la i la Playstation. L'espanyol que més poder va acumular en 200 anys -Franco- va tenir capacitat i ocasió per provar les dues coses: proscriure la prostitució o ordenar-la. Va acabar optant pel bordell, la cartilla de sanitat i les inspeccions. Hi ha, clar, les màfies que trafiquen amb éssers humans, però això ho fan no només per tirar carn al puticlub, sinó per mantenir les quadrilles de collidors o el mercat del servei domèstic (i el totxo quan n'hi havia). Jo també estic contra tota classe d'esclavisme, legal o il·legal, i no només en els casos que el molt degenerat del client (o usuari final) afirma, a sobre, passar-s'ho bé. Compte amb les idees autolesives: no és funció de l'Estat fer-nos bons, n'hi ha prou amb una mica d'ordre.