Cartes

Eduard Martí. Sant Miquel de Fluvià.

Se´m fa difícil entendre que els alcaldes del Baix Fluvià defensin les obres de la C-31. Se´m fa difícil d´entendre fins que m´adono que tots els que s´han pronunciat són del PSC. El més trist de tot plegat és que les argumentacions que donen no s´aguanten per enlloc. Diuen que els ecologistes estan en contra de tot... Això no és cert. Tothom, fins i tot els «malvats ecologistes», creia que la C-31 s´havia de condicionar, això sí, de manera respectuosa amb el territori tot intentant aprofitar al màxim el traçat històric. Diuen que la «cultura del no» ho vol paralitzar tot i que les protestes s´havien d´haver fet en el seu moment... però quina és la veritable «cultura del no»?, la d´aquella gent que malgrat les dificultats i entrebancs vol participar perdent el seu temps lliure fent la feina que els nostres polítics no fan, o la d´aquells que sistemàticament amaguen projectes i desestimen al·legacions en comptes d´explicar-los a la població per fomentar la participació? Cal recordar que el 2004, durant la tramitació del projecte, es van presentar una bona colla d´al·legacions que, com sempre, es van desestimar per sistema. Diuen que amb la nova carretera, la gent que hi passi amb cotxe podrà gaudir de les magnífiques vistes de la plana empordanesa... Això, què voleu que us digui, cau pel seu propi pes i ja em sembla un insult a la intel­li­gència. Crec fermament que els empordanesos i empordaneses ens hem de posar les piles urgent­ment. La destrossa de la C-31 ens l´han colat, no deixem que ens passi el mateix amb el munt d´infraestructures sobredimensionades que s´estan planificant i amb els nombrosos parcs eòlics projectats que només beneficiaran multinacionals sense cap més interès en el nostre territori que esprémer-lo fins que no en quedi un pam de net.

L´aplec d´Argimon

Salvador Gelma Estrach. Riudarenes.

El diumenge 13 de setembre vaig assistir als actes de l´aplec d´Argimon. Es tracta d´una bellíssima ermita ubicada al terme de Riudarenes, al veïnat de l´Esparra. Com cada any, al matí es va celebrar missa amb la presidència del bisbe Carles, acompanyat del rector de Riudarenes, mossèn Ramon, amb gran assistència de públic. Coincidint amb la diada d´Aplec es va fer un homenatge als «Antics Amics d´Argimon» que després de tants anys de dedicació a la restauració del Santuari donaven pas una nova Junta. En agraïment als homenatjats es va descobrir una placa commemorativa i hi va haver alguns parlaments de les autoritats civils i eclesiàstiques assistents a l´acte amb paraules molt emotives i un record molt especial a les persones que havien format part del patronat i que darrerament ens han deixat.

La nota discordant de la jornada la donà l´alcalde de Riudarenes, senyor Colomé, a l´hora del dinar. El protocol establert s´ha de seguir en tot acte cívic i l´obligació de l´alcalde és respectar-lo. L´alcalde i la seva senyora tenien reservat un lloc preferent entre les autoritats. I per sorpresa general es varen acomodar a l´altra punta de la taula, lluny de les autoritats, passant-se el protocol pel forro. Amb aquesta actitud l´alcalde senyor Colomé va faltar al respecte a totes les persones que de bona fe i il·lusionats vàrem anar al dinar, i especialment al bisbe Carles. Recordi-ho Sr. Colomé, el respecte i l´educació és essencial en les persones. El que va succeir a l´aplec d´Argimon no és propi d´un representant del poble. Encara que no hagi estat votat pel poble (tot al contrari, és alcalde gràcies a un trànsfuga) ha traït la voluntat d´un poble i no mereix ser alcalde de Riudarenes.

Enriquir-se amb els conductors

Eugeni Domingo Ribary. Bescanó.

És el que fan el govern i els ajuntaments amb els que anem o volem anar en cotxe. S´escampa un discurs confús i demagògic sobre el vehicle privat. Se´ns diu a vegades que és un transport car, però per què? Fem una llista: impostos de circulació, impostos de combustible, peatges, ITV, pàrquings privats, zones blaves i verdes, radars, grua, etc. Molts d´aquests fa pocs anys no hi eren i tot anava bé. Ens treuen espai de circulació i aparcament i ens posen «muntanyes» a la calçada perque anem a 30 km/h! Per cert, evidentment que la reducció de morts per accident de cotxe és molt positiva però el govern menteix parcialment en les seves estadístiques. No mencionen la davallada de mobilitat per la crisi, ni les millores en seguretat dels vehicles ni les carreteres en mal estat. Igual que el tema contaminació. No s´entén que un polític parli de la contaminació dels cotxes el 2009, quan ja tenim cotxes molt eficients i en el mercat s´estan adoptant nous motors elèctrics i combustibles. Potser ara ja és tard per als milers de catalans a l´atur procedents del sector de l´automòbil.

Més retards? encara!

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

De ben segur, tan sols en llegir el títol, la majoria dels possibles lectors ja sabran de què tracta el contingut del present escrit, i efectivament no s´equivocaran, ens referim a les ­obres del TAV o del TGV, com vulguin dir-ne. La tuneladora , segons deien, havia d´arribar el mes de juny, som ja a l´octubre i ara llegim que trigarà dos o tres mesos més, ja que tot i que ja és al port de Barcelona s´acaben d´adonar que, ateses les dimensions de la maquinària, caldrà estudiar per quines carreteres hauran de passar-la, ja que no poden haver-hi ponts, perquè la insuficient alçada d´aquests impediria passar l´aparell. Això ens fa pensar un xic en aquell poble que va encarregar la construcció d´una campana per a l´església, i a l´hora d´anar a col·locar-la, al respectiu campanar, va resultar que no passava per la finestra, no havien tingut en compte les mides. És clar que, en el cas que ens ocupa, tot és qüestió de temps, i com que ja no ve d´un retard més o menys, no cal que ens posem nerviosos, que tot arribarà. Quan tot sigui acabat, i el TAV entri en funcionament, ens haurem de conformar a fer us d´aquella dita que diu: Bé està el que bé acaba. Però a vegades, tal com està anant tot el procés, comencen a fer-nos tenir alguns dubtes que tot s´acabi tan bé com seria de desitjar. Potser algú ens dirà que som un xic mal pensats, però... tal com van anant les coses...

Que hi farem! millor que ens equivoquem.

Senyor Zapatero, ensenyem a pescar

joan enric carreras i mercader.

celrà.

Senyor Zapatero, després de les moltes equivocacions, sobretot en la política econòmica que, com ja deu saber ens posen sota el cul d´Europa, o sigui que només ens podrà caure mer... M´entén? No seria millor que no «repartís» diners a uns i altres, sense cap final feliç i entengués aquell proverbi xinès que diu? «Si em dones un peix, soparé aquesta nit,... però si m´ensenyes a pescar, soparé cada nit»... Bé, tenint en compte la seva capa­citat d´interpretació, no sé si ha captat el missatge, si no l´ha entès, pot trucar-me, serà ben atès.

P.D. Si el Sr. ZP no llegeix la carta, prego que «algun amigot», per exemple, del «tripartit», que també s´hi fan sopes, li faci arribar, potser entre tots aconseguirem reduir les moltes barbaritats fetes, i les que, probablement, els queden per fer. Atentament.