De dretes o d´esquerres

JORDI VILAMITJANA I PUJOL Hi ha polítics -però també agents socials, opinadors de mitjans de comunicació i empresaris- a qui agradaria molt que el poble es fes un embolic entre ser de dretes i ser d'esquerres. "Són el mateix", diuen. "L'important és que les coses es facin pel bé del país i de la seva gent", afegeixen. I conclouen: "L'alternança d'uns i altres -això ho diuen només quan governen les esquerres- és necessària". Hi ha polítics que aconsegueixen ?confondre amb tanta subtilesa que fins i tot la classe intel·lectual es deixa entabanar.
El que és completament cert és que en la política de pactes dels governs presumptament d'esquerres i, sobretot, en la pràctica diària de la política de decrets i actuacions, costa saber si qui governa és de dretes o és d'esquerres. Desgraciadament, en aquest país, aquesta confusió només passa amb governs suposadament d'esquerres; quan qui governa és la dreta, el tarannà és inequívoc. Pensin en Aznar.
En una pràctica habitual d'anàlisi de premsa a l'institut, agafo dos diaris escrits en català del mateix dia i analitzo amb els alumnes les portades dels dies 15 de setembre i 6 d'octubre. El més antic de fundació, l'anomeno "A" i el més nou, "B". Tapo les capçaleres i, confiant que no s'identifiquin les tipografies característiques de cada mitjà, els demano que analitzin fotos i informacions.
El dia 15 de setembre, dimarts, l'endemà de l'inici del curs escolar 2009-2010, el diari A mostra en portada la foto d'una atapeïda manifestació de pares i mares amb el peu de foto "Protesta de l'escola de Cadaqués per denunciar deficiències a l'edifici", mentre el diari B mostra -amb la mateixa mida de foto que el diari A- dues nenes que es renten les mans sobre l'epígraf "Comença el curs de la grip nova". La notícia destacada amb lletres de motlle al diari B diu que "La consulta d'Arenys de Munt obre esquerdes al tripartit i a CiU"; la del diari A destaca que "El Consell Comarcal del Gironès ha ?denegat 900 peticions de beques per al menjador escolar". La segona notícia al diari A és un destacat sobre la crisi econòmica: "La taxa d'impagats creix més d'un 14% a les comarques gironines". La segona del diari B anuncia "Divisió d'opinions pels dubtes de Vilert sobre la fusió de Caixa Girona". La tercera notícia d'A i B, tampoc no és coincident. Diari A: "Quatre joves ataquen dos empleats d'un local xinès de la Devesa". Diari B: ?"Escena Catalana Transfronterera entre Salt i Perpinyà inclou 46 espectacles".
"Quin diari dels dos reflecteix el país real?", els dic als alumnes. "Quin diari creieu més proper al poder i al govern, i per què?", els faig anotar les respostes a la llibreta. Em crida l'atenció una resposta més llarga i argumentada: "Per al poder és evident que els problemes d'educació en l'inici de curs han de recaure en una qüestió externa, aliena a la responsabilitat dels governants. La grip A és ideal per tapar d'altres qüestions més concretes com deficiències escolars, 700 barracons o escoles sense els mestres necessaris. El diari que amb la foto focalitza el curs a l'entorn de la grip és amic del govern; ?l'altre, en canvi és crític". Hi estic d'acord. En llegeixo un altre que fa una curiosa ?observació: "La preocupació real del país és més en les beques denegades que no pas en la consulta sobiranista d'Arenys i les baralles i trifulgues del tripartit. Totes dues són notícies aparentment crítiques, però la pàtina nacionalista del diari B tira el diari cap a una crítica inconcreta, ?imprecisa, vaga". Al final coincidim amb la classe que el diari B és tan proper al poder que podria ser-ne servidor.
En la comparació dels diaris del dimarts 6 d'octubre, la classe arriba a les mateixes conclusions pel que fa al "tarannà" dels diaris. D'entrada, les fotos de les portades aporten poc. D'una banda, el diari B mostra una porció de la carretera Barcelona i unes naus industrials que s'han d'acabar convertint en 800 pisos. De l'altra, el diari A ensenya un espectacular accident d'un camió a l'Eix. La notícia principal del diari B titula: "Dytsa de Banyoles vol suspendre temporalment de feina tots els 131 empleats". La de l'A: "Salut va encarregar un estudi per saber l'opinió dels nens sobre Marina Geli". "Mentre B descriu situacions reals (dissortades o felices) i prou, el diari A introdueix elements de crítica: una consellera que es gasta els diners en preguntar si es coneguda entre els nens és com llençar diners".
És aquí on els alumnes es comencen a adonar com va això de la premsa i de la política. Una bona part de la gent del carrer es pensa que el diari B, que tant i tan sovint s'identifica amb el govern d'esquerres al poder, ha de ser més d'esquerres que el diari A, que tendeix a criticar i denunciar justament les actuacions de les autoritats d'esquerres. Hi ha una classe intel·lectual del país que tampoc no ha sabut entendre que ser d'esquerres no vol dir pas governar com les dretes però amb un barret verd, una corbata lila i uns mitjons vermells.
Qualsevol individu pot ser de dretes en aquest país; ser d'esquerres, en canvi, implica un complet compromís amb la justícia, la igualtat i la solidaritat. Jo encara no he conegut al meu país cap govern d'esquerres. Per si no hi haguessin prou arguments quant a l'adscripció i el tarannà del periòdic B, algú de la classe va recordar que el diari B és el més subvencionat de Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya...