JORDI XARGAYÓ
En un acte de corporativisme, gens diferent d'altres sectors professionals, la Mesa del Parlament ha reprovat la difusió de dos missatges dels telèfons mòbils de Joan Saura i Daniel Sirera apel·lant al dret a la intimitat. És discutible. El contingut dels missatges no afecta la legítima esfera privada dels diputats. Els comentaris de Saura i Sirera tenen interès i transcendència pública, com ho demostra que a Daniel Sirera (PP) l'han instat des del seu partit a deixar l'escó. Em fa l'efecte que els il·lustres diputats s'han quedat en el continent ignorant el contingut. I no només perquè hauria estat bé que ens expliquessin com és que durant la sessió parlamentària més important de l'any s'entretenen amb els seus mòbils, sinó perquè tampoc no han reprovat que amb diners públics matin l'estona enviant missatges que, segons ells, són privats. Ni són privats, ni són íntims. La despesa dels mòbils dels il·lustres diputats, governants, assessors i gent diversa la paguem tots els ciutadans. El Parlament català té pressupostat enguany un milió d'euros en "comunicacions postals i telefòniques". O sigui que, abans d'exigir privacitat, comencin per no malbaratar recursos públics.