Esquelets a l´armari

MOISÈS DE PABLO MOISDEPA@HOTMAIL.COM Les paraules donen la volta i tornen com un bumerang. També el concepte de mort. Els cadàvers mediàtics es passegen per les nostres teles venent informació brossa, com si fos l'exclusiva mundial que ens canviarà la vida. Aquest univers brossa va molt bé perquè amaga els morts veritables, els reals.
Hi ha esquelets a l'armari en els partits polítics, com demostra el cas Millet. Un dels grans partits estatals està ficat fins a la galleda, vegin el cas Gürtel, en canvi, actuen com si no veiessin fins ara aquest exèrcit de zombis dins les seves sigles amenaçant la seva capacitat per tornar a governar. Si el cadàver és invisible, no existeix, però si Costa dimiteix, no afecta això Camps? Com pot ser que no existeixi una guerra a l'Afganistan, on el govern de l'Estat envia tropes a pacificar un no país, un cadàver d'Estat que no té solució perquè els seus habitants no hi veuen cap viabilitat, excepte exportar droga en quantitats industrials. El Govern estatal amaga el cap sota l'ala quan es redueix la partida pressupostària per investigació, precisament, quan ens venen la moto que Investigació i Desenvolupament, l'I+D ens traurà de la crisi.
Una persona sense recursos és un no-consumidor, un no-ciutadà. Els afegits a la llista de l'atur són persones de carn i ossos, i no objectes de mercat perquè els partits facin maniobres electorals per guanyar vots. Una política econòmica que no deturi la sagnia de gent que perd la feina i no té possibilitats de trobar-ne una altra, és una política sense èxit. El fracàs més gran del sistema és la incapacitat dels partits per consensuar mesures en comú, que no sàpiguen pactar pel bé de tots.