JOAN FERRER I SANTALÓ
Sembla que són la gran moda i especialment per a la mainada. Els seus familiars saben bé el que van patir quan estudiaven; després molts han tingut problemes a la feina, en alguna reunió professional o simplement en un viatge turístic. Han lamentat molt no saber una o més llengües ?estrangeres quan s'han trobat en un pais centreeuropeu o nòrdic, o a la mateixa Gran Bretanya. Segur que s'han penedit molt de no haver fet un esforç superior per arribar a dominar un idioma en el seu moment i per haver-se conformat en passar l'assignatura de llengua estrangera, sense haver-ne après prou.
Fa uns anys la "llengua franca", que permetia entendre's a la gent de diversos països, era el francès. Actualment, en el camp professional turístic, comercial o tècnic ha pràcticament desaparegut, i el domini total arreu del món és de l'anglès, tant a l'est d'Europa com al Vietnam. També és igual que es tracti d'un simple viatger turista com si és un professional que participa en un congrés o reunió de negocis; aquest ja haurà rebut tota la informació sobre l'esdeveniment en anglès, i haurà d'utilitzar-lo per fer la inscripció, la reserva d'allotjament, a l'arribada a l'aeroport, etc. Per això, hi ha un interès creixent en aprendre com cal l'idioma anglès.
Una prova ben palpable és la xifra d'alumnes mariculats a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona per estudiar-lo, i la gran quantitat dels que no han pogut ser admesos, cosa que hem de lamentar. Pel que fa als centres privats d'ensenyament de llengües estrangeres, obrserven un altre fenomen: que cada any els pares hi porten criatures més petites. Algunes acadèmies tenen limitada la matriculació a una edat mínima de tres o quatre anys, però es troben amb pares i mares que volen que els seus fills i filles ja n'aprenguin abans. Això provocà el següent comentari d'una professora, que coneix bé el sector: "Em sembla que ben aviat s'hauran de programar unes classes per a senyores embarassades, perquè totes volen que el seus nens i nenes s'habituïn a la parla anglesa com més aviat millor".
Els adults en volen aprendre més perquè, si ostenten un càrrec, tant empresarial com oficial, no volen fer el ridícul si han de fer un parlament davant d'una audiència estrangera. Recordem molt bé el cas de la presentació a l'aeroport de Girona d'uns vols d'una companya holandesa, quan un alcalde de la Costa Brava va fer un discurset, més o menys, en "anglès". En acabar vaig preguntar què havia dit a una persona que l'acompanyava i em contestà "Ha volgut dirÉ". No comment. Per evitar això, sovint veiem a la televisió entrevistes oficials de dos alts mandataris, cada un amb algú de la seva confiança al costat que li fa d'intèrpret.
