GABRIEL JANER MANILA
He vist com arribava la tardor sobre l'aigua del Sena. Un aire fresc recorr la correntia, mentre les fulles dels plàtans han començat a perdre la verdor de l'estiu. Vora el riu, els llibreters de vell han obert les parades. Fan cara de cansats. Pots trobar-hi llibres, revistes, reproduccions de cartells, postals, antigues litografies, contes il·lustrats. Els vells llibreters del Sena obren cada matí les seves caixes verdes. Són com capses de música, plenes de literatura.
Des del Quai d'Orsay fins passat Nôtre-Dame. Els compradors es passetgen lentament i miren. La majoria són turistes, però encara hi acudeix algun bibliòfil que espera trobar els residus de la biblioteca d'un aristòcrata arruïnat, d'un clergue o d'un erudit desaparegut. Gent curiosa, estranya, enamorada del vell paper imprès, estudiants que hi porten a vendre els llibres del curs passat i negocien el preu amb els llibreters, sedentaris de l'aire lliure. Els prestatges són plens de literatura usada. Uns altres ulls han passat per les pàgines d'aquests llibres. Hi ha molts d'autors per a mi desconeguts. Una llista abrumadora. Tantes muses que treballen per a l'oblit, tants d'esforços que m'afigur inútils. Una literatura usada. Són llibres amb història, com els objectes que trobes als mercats de les puces. Fa molts d'anys, una meva amiga, l'escriptora alemanya Ginka Steinwachs, em portà per Nadal una ploma estilogràfica espuntada i vella que havia comprat al mercat de Saint Ouen. Em va dir: "No la faràs servir mai, aquesta ploma; però en rebràs l'energia que conté; la història de totes les mans que hi varen escriure". Encara la guard i, en observar-la, els dies que em sent una mica malencònic, m'afigur com era la gent que va posseir-la: els relats, i les cartes d'amor, i els papers de comptabilitat que hi escriviren.
A la riba del Sena, tot just encetada la tardor, he comprat un exemplar de Voltaire que conté tres de les seves obres, entre elles L'Ingénu. Forma part d'una col·lecció dedicada als "tresors de la literatura francesa" i fou molt ben editat a Ginebra, el mes d'abril de 1944, durant la guerra, quan Voltaire estava prohibit a la França ocupada, pocs mesos abans del desembarc de Normandia. He vist el volum en un prestatge, entre una vella edició de la Bíblia i una llarga filera de toms de l'any cristià. No sé què n'he pagat. Una misèria, si he de comparar-ho al plaer que em dóna rellegir Voltaire en una edició històrica i posar-lo entre altres edicions que tinc en un prestatge de la meva biblioteca. París encara és capaç de provocar-te algunes subtils emocions i manté la capacitat de commoure't, la fascinació de sempre. Una ciutat que, com la història dels llibres que contenen les caixes verdes de la vora del Sena, no s'acaba mai. La tardor sobre el riu. Sota els ponts s'ajunten les promeses d'amor dels amants i les barraques dels vagabunds.
A prop meu un jove adolescent ha comprat una vella edició de Nôtre-Dame de París de Victor Hugo per catorze euros. Era en dos volums. De primer se'ls mirava, com si no acabàs de decidir-se. Després ha preguntat el preu i se'ls ha apropiat. Gairebé a l'ombra de la catedral de Nôtre Dame, un jove ha adquirit la novel·la d'Hugo a un llibreter de vell. Sé que això no tornarà a passar mai més davant meu. Només una vegada, tot just iniciada la tardor al país de Voltaire.
