PUDOR I CAMPANES

FRANCESC CRUANYES Quan no són les campanes, són els esquellots. Aviat, el cant del gall, els xiulets del vent, el brunzir de la resclosa. Si hi ha segones residències a la vora, urgentment instal·lem interruptors per silenciar la Catalunya agrícola i ramadera.
El sindicat JARC va posar fa temps el tema sobre la taula. I a Albons volen posar el carro davant dels bous. El mòbing rural obliga a tancar granges i silenciar ramats. El problema: els porcs fan pudor. No et fot! I les vaques, i els fems, i la gallinassa, i el pixum de conill... Un altre problema: la contaminació acústica -fa molt fi dir-ne així, de la fressa-. Les esquelles del bestiar no deixen conciliar la migdiada. Fa uns anys, un oficinista del cap i casal va intentar fer callar les campanes de Calella. Un altre se les va haver amb els repics de la catedral de Girona. Ni el síndic de greuges ni l'Audiència no els van fer gaire cas. Però vam trigar poc a veure pastors del Ripollès encintant la campaneta que penja del coll de les vaques, per esmorteir-ne el so. Aviat haurem de posar una bena als ulls dels reis del galliner, perquè a l'arribada de l'alba es pensin que encara és fosc... i els galls callin com Judes.
És molt bonic veure com es recuperen masos i els hereus escampa es tornen a guanyar la vida a base de reconvertir els antics casalots en residències de turisme rural. La comuna i el rentamans són substituïts per jacuzzi i sals de bany. Però els amants de la cosa feréstega, natural, haurien de saber que al camp no tot és mel i floretes, que la llonganissa i el cuixot el fan els fills de la verra, que els millors rovells són els que es ponen al corral.
Els pixapins es deixen anar la camisa per sobre les calces i ja es pensen que són a pagès. Asseguren que van a poble, i el que volen és una postal.