Domund 2009
M. Àngels Pagès i Calvet. ventalló.
Diumenge 18 d'octubre serà el Dia Mundial del Domund. El lema que s'ha escollit per aquest any és: "La Paraula, llum per als Pobles".
Portar a terme l'anunci de l'Evangeli és tasca difícil per als missioners i missioneres que donen la vida en els llocs de més pobresa. Necessiten de la nostra ?cooperació espiritual i econòmica per poder fer front a les necessitats de les comunitats cristianes de l'Església dels territoris de missió.
El papa Benet XVI, en el missatge d'aquest any insisteix que cal seguir acudint en ajuda d'aquestes necessitats, malgrat la crisi que s'està vivint en el món. Desgraciadament aquesta situació afecta d'una manera més agressiva els pobres i els que els manquen recursos indispensables per viure. Tant de bo que aquesta jornada ens animi a prendre consciència del gran bé que fan els missioners i ens faci més generosos tant en l'oració pels seus fruits com en la nostra ajuda econòmica.
Es recull el que se sembra
maria salip calvo. girona.
La pildora postcoital és un error, ja que és tractar noies sanes amb una sobredosi d'hormones que tenen efectes secundaris que no es diuen (molts ginecòlegs han fet palès el seu desacord que es reperteixin sense cap control). Malgrat que aquesta píldora s'està donant (no venent,com vol el Govern, a les farmacies) en tots els Cap i hospitals, l'avortament va en augment.
La pedagogia emprada vers els joves és contraproduent, s'ha aconseguit que augmentin les malalties de transmissió sexual i avortaments. Informar extensament sobre genitalitat, instint, plaer, propi dels animal que van de quatre potes i tenen cervell, cor i genitals al mateix nivell, en lloc de fomentar, orientar, mostrar la sexualitat en i per a l'amor; és incitar a consumir sexe, utilitzant la persona com a objecte-instrument de plaer, en lloc d'ojecte d'amor. Com diu la frase, "Es recull el que se sembra", no es pot incitar els instints mes baixos amb imatges, missatges i pedagogies com s'esta fent. Quan es perd el respecte pel sexe, el cos, s'acaba per no respectar la vida.
Govern, què és això?
JOSEP PUIGDEMONT I GRANADOS. OLOT.
A casa ens pensàvem que anar a votar era triar els nostres representants en el Govern, perquè els ciutadans, tant de Catalunya, com de la resta, anéssim bé i no ens haguéssim de preocupar de la política, que només ens toqués treballar i viure mitjanament bé, però veiem que no és així
L'atur puja, alguns parats cobren més del que cobraven i se'ls allarga, els sense papers reben les ajudes que volen i treball a baix preu però al capdavall cobren el mateix que qualsevol altre que estigui legal perquè no han de pagar res.
Ara l'última, la pujada de l'IVA, ah, i no oblidem que la rebaixa dels 400 ?; també ens els treuen, apa, de sobte pagarem el doble d'un dia per l'altre.
Segons els polítics la pujada de dos punts de l'IVA, no suposarà cap càrrega per a les famílies. Quines persones ens governen! Només els interessa com poden recaptar 15 mil milions i no saben fer números per saber que les families hauran de pagar molt més del que pagaven fins ara?
Siales hores ja es feia difícil acabar el mes, a partir d'ara serà tota una odissea, d'entre 200 i 400 ? al mes més, Déu meu, quins babaus que ens governen.
Senyors governants, tenen un sou com la resta de mortals, que no els correspon. Alguns de sis mil euros a més de dotze mil euros al mes. Facin números i es rebaixin el sou, 3.000 euros al mes. Sense cobrar dietes ni desplaçaments ni inauguracions ni tot el que esteu fent. Dediqueu-vos a manar, aleshores, ja veuríem si tot això que feu, ho tornaríeu a fer. No us arribaria ni per a la corbata de la camisa. No m'estranya gens que cada vegada voti menys gent. N'estem tan tips, que un servidor ja no pensa votar mai més. Aquí és la meva confiança, perquè ens xucleu fins la sang.
Us considero una colla de fracassats i pispes de guant blanc foradat.
Només ens queden els nostres regidors
xavier de blas lorenzo. st. feliu de guixoLs.
Les persones que fa anys que ens agrada la política, que ens hi hem acostat, que hi teníem il·lusió, que hem pensat que hauria de ser una eina per millorar la nostra societat i el nostre país, des de qualsevol posició democràtica, crec que estem en hores baixes. Almenys, jo mateix. Però no vull fer un discurs "tremendista", dient que tot és un desastre, que no hi ha un pam de net, que no sabem on anem. Hi ha quelcom que encara em reconforta: la política municipal, sobretot la dels petits pobles i viles de tot el país, la feina que hi fan els regidors i regidores, de qualsevol color polític, amb coherència i bona fe, estiguin o no al govern de la ciutat. Gràcies a tots ells pel seu treball, per lluitar contra molins i sobretot per mantenir l'esperit primigeni de la política: voler millorar la nostra societat, el nostre entorn i la nostra qualitat de vida. Amb encerts i amb errors, com totes les persones d'aquest món. Mentrestant en altres instàncies perden el temps amb autèntiques bestieses, i ens fan perdre la il·lusió per la política. El dia que ens ells i elles ens fallin, ja podem apagar el llum.
Fracàs escolar i violència juvenil
Ismael olmos cabrera. girona.
Reiterats informes han posat de manifest el gran fracàs escolar que patim. El que normalment no diuen és que aquest afecta principalment els fills d'immigrants, els quals són també els que tenen índexs d'absentisme escolar més alt i d'abandó dels estudis en arribar als 16 anys. Si no poden integrar-se amb rapidesa en el món laboral, fàcilment intenten superar la seva frustració, i la inseguretat personal pròpia de l'edat i de la manca de treball, mitjançant la seva integració en bandes violentes, les quals canalitzen la força que dóna el grup cap a la ?reivindicació de cultura i drets, o bé se situen en la marginalitat i la delinqüència. Aquesta va ser la causa principal dels greus incidents amb incendis de cotxes, esdevinguts a França fa uns anys, i també és l'origen de les bandes llatines que proliferen ja en les grans ciutats del nostre país. Els diferents governs haurien de prendre bona nota d'això, ja que no sembla que facin res per resoldre un problema que, amb la crisi i l'atur que tenim, pot convertir-se en una bomba de rellotgeria susceptible d'esclatar en qualsevol moment.
Cal un pla de prevenció a Portbou
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
El greu accident ferroviari a la regió italiana de Toscana, concretament a la població de Viareggio, de fa un parell de mesos, hauria de servir d'exemple perquè a casa nostra tinguem més en compte , com a prioritat social, la seguretat ferroviària, particularment la qüestió del transport de les mercaderies perilloses.
A Catalunya existeix un punt concret, delicat, en la qüestió de les mercaderies perilloses: l'estació del ferrocarril de Portbou. En aquest indret hauria d'existir un Pla de prevenció com cal, articulat i coordinat per les empreses privades implicades, per Renfe i Adif i per les diverses administracions públiques. Un dels aspectes cabdals d'aquest Pla de prevenció hauria d'implicar la presència permanent d'uns bombers especialitzats en l'esmentada estació ferroviària; de la mateixa manera que, per exemple, als aeroports existeixen cossos de bombers permanents i especialitzats.
