ALBERT CANO
L'aixecament parcial del sumari del cas Gürtel ha posat a prova, novament, el lideratge de Mariano Rajoy al capdavant del PP. Però la seva resposta lenta, poc decidida (a diferència de la sempre activa Esperanza Aguirre, que ha expulsat tres afectats dels seus), ?resulta poc satisfactòria.
Sota el "hem fet tot el que podíem fer", pronunciat per la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, subjau una doble sospita. D'una banda, que a Rajoy li costa imposar la seva autoritat sobre certs barons del partit (llegiu Francisco Camps) a l'hora de deixar anar llastos evidents (com el de Ricardo Costa, secretari general del PP valencià i reticent a dimitir, malgrat la seva afició a cotxes i rellotges cars constatada en el sumari).
Per l'altra banda, Rajoy es limita a esperar que escampi, encara que les noves revelacions ampliïn la trama més enllà de València. Rajoy creu que el ?desenvolupament judicial del cas serà molt llarg i, fins ara, l'assumpte no ha afectat la intenció de vot del PP, que manté un avantatge entre dos i quatre punts sobre el PSOE.
El temps juga a favor seu. La mala gestió de la crisi per part de Zapatero i la presumible llarga durada d'aquesta a Espanya poden perjudicar el PSOE, encara que ara els mitjans estiguin ocupats amb Gürtel i la trama de Millet (casualitat que aquests dos casos perjudiquin PP i CiU, just quan les esmentades formacions van per davant d'un PSOE i un tripartit català castigats per la crisi?).
Amb tot, Rajoy (i els altres) no han d'oblidar que, si es generalitza entre l'opinió pública el cop d'efecte del "tots són iguals", creixeran les formacions amb missatge simple, demagògic i populista. I aquests partits no guanyen eleccions; però poden impedir guanyar-les als que semblaven en condicions de fer-ho.
