Pensions mínimes

RAMON LLORENTE VARELA La qüestió de les pensions de la Seguretat Social sol ser tema reiteratiu en campanyes electorals per part de polítics desaprensius i poc seriosos, sigui perquè posen en qüestió el manteniment de les pensions, en cas que guanyin els contraris, sigui perquè es presenten com els únics garants d'aquestes. S'ignora completament que estem en un estat social i de dret, on les normes bàsiques de la convivència i la protecció social no poden dependre del caprici d'un líder polític o del partit governant. El noble art de la política, quan els que l'exerceixen són honestos, obliga a administrar prudentment el diner públic i a donar exemple d'austeritat, transparència i eficiència amb els fons públics. I el sistema de seguretat social és un pilar fonamental i imprescindible d'un estat social que protegeix els ciutadans en les situacions de necessitat. Per tant, el tema de les pensions i de la protecció social de la seguretat social no s'hauria de sotmetre a interessos partidistes o necessitats conjunturals, i hauria de quedar fora de la manipulació electoral, encara que no fora dels programes corresponents.
Entrant a tractar el tema de les pensions mínimes, s'ha de partir, en primer lloc, del respecte a la legalitat, que no ha de quedar al lliure arbitri dels governants de torn o de la situació econòmica puntual. I ho dic perquè fa poc s'ha endegat una campanya per part del Ministeri de Treball i Assumptes Socials reclamant a centenars de ciutadans-pensionistes la devolució de les quantitats percebudes en concepte de complement per mínims, per incompatibilitat amb ingressos obtinguts per diverses vies. Deu respondre a la mala gestió dels fons públics i la delicada situació econòmica general que també posa en qüestió la mateixa consistència del règim públic de pensions. I han començat a exigir la devolució de la part de pensió cobrada el 2007. I seguirà la revisió d'ofici per a les pensions percebudes el 2008, 2009...
Els casos que se m'han plantejat són transparents: en un cas la persona requerida a retornar el complement per mínims havia venut, per necessitat, una plaça de pàrquing. Els diners percebuts i declarats reglamentàriament a hisenda han estat el motiu perquè hagi de retornar uns dos mil euros a la seguretat social. Un altre cas, que afecta dos pensionistes, rau en el fet que tenien uns petits estalvis i havien comprat accions d'una empresa. Els petits beneficis que els han reportat les accions, declarats a hisenda, han comportat que hagin de tornar a la seguretat social més de dos mil euros cadascun per l'any 2007. La pensió mínima que cobraven tots ells, el 2007, era de 503'38 euros mensuals, amb el complement per mínims. Ells diuen sentir-se estafats: d'altres persones que coneixen no han estalviat mai res, s'han polit tot el que guanyaven i han fruit tot el que han pogut. Ells que s'han sacrificat no poden cobrar ni la pensió mínima, garantida i donada només a qui, oficialment i formalment, no té altres ingressos que la pensió de la seguretat social. Per tant, parlar en abstracte de les pensions mínimes és una simple fal·làcia. I molts ciutadans pagaran les conseqüències d'una legalitat que s'aplica a conveniència del que governa i quan ho necessita.
Si la legalitat no s'aplica sempre i a tots de la mateixa manera, estem davant l'arbitrarietat, que desconcerta la ciutadania i desacredita les institucions públiques.