FELIX PUJOL
La Conselleria d'Innovació, Universitat i Empresa proposa que un factor important per decidir les subvencions que rebran les universitats sigui la rendibilitat dels seus alumnes. El curs 2007-2008, la mitjana dels crèdits aprovats en relació amb els matriculats era del 71% per alumne. La proposta concreta és que, com més alumnes superin el 80%, més euros de l'erari públic rebrà la universitat. El projecte s'aniria introduint durant quatre anys si s'aprova la reforma de la llei d'universitats.
Que no s'ofengui ningú, però quan jo era jove, molts estudiants de tot Espanya consideraven seriosament la possibilitat fer medicina en una universitat andalusa perquè, es deia, la seva facultat era un "colador". Igualment, per estudiar el peritatge industrial, molts catalans escollien una concreta escola del país perquè era més permissiva que les altres. I què passaria ara, quan tan "fotudes de peles" van totes les universitats, si una forma de rebre més euros és tenir la màniga una mica més ampla a l'hora d'aprovar estudiants? Sí, ja sé que l'ètica és sagrada i que ningú no dóna un aprovat o una bona nota si l'alumne no s'ho mereix. Però tots coneixem excepcions, oi? Molts recordem el brillant jurista que aprovava tots els alumnes pontificant que "ja els suspendrà la vida". Si us plau, una mica de serietat. La subvenció a una universitat pot dependre de la rendibilitat científica o econòmica de les investigacions dels seus doctorands, però mai, és obvi perquè, de la d'un estudiant de carrera. Potser seria també un recurs perquè no se n'haguessin d'anar d'Espanya per fer el doctorat. I, sobretot, que mai més ningú no digués "que ho inventin ells!"
