La reunió dels ministres d´Ocupació i treball de l´OCDE

EDUARD ROJO TORRECILLA Durant l'última setmana de setembre es va celebrar la reunió a París dels ministres d'Ocupació i Treball de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic, als quals es van unir els responsables de Xile, Estònia, Israel, Federació Russa, Eslovènia i Brasil. En l'esmentada reunió, precedida per un fòrum previ de treball, es va debatre sobre com poden les polítiques d'ocupació i les polítiques socials ajudar els treballadors a sortir de la crisi.
En la reunió ministerial es va debatre al voltant de tres grans temes: en primer lloc, la crisi de l'ocupació i quines són les seves conseqüències per a les polítiques socials i d'ocupació; en segon terme, mantenir les polítiques d'activació durant la crisi (manteniment, per cert, que també ha estat reclamat pel Fons Monetari Internacional); en fi, ajudar els joves a inserir-se de manera duradora al mercat de treball. En cada àmbit es van suscitar nombroses preguntes d'indubtable interès (en especial, si hi havia algú que tingués les respostes totalment correctes que ens permetessin sortir de la situació actual, cosa que desgraciadament no ocorre), i per debatre-les els responsables ministerials van poder disposar d'excel·lents documents de treball. A més, i en un esmorzar de treball, es va debatre sobre la relació entre el nou model econòmic sostenible i les polítiques d'ocupació més apropiades per afavorir-lo, és a dir quines mesures serien les més apropiades per facilitar la transició cap a una economia de baix contingut en carboni.
Quin ha estat el resultat dels dies de treball? A jutjar pel text de les conclusions, hi ha algunes propostes interessants d'actuació amb vista al pròxim futur, així com de pistes d'actuació de per on han d'anar les polítiques de treball els anys vinents. Extrec de les esmentades conclusions aquelles idees o tesis que em semblen més interessants i sobre les quals crec que ha de mantenir-se el debat sobre les polítiques d'ocupació, com a mínim en els pròxims mesos, partint de la constatació (no està malament que es manifesti, encara que després està per veure com s'aplica) que els plans de rellançament han d'estar al servei de la població i que cal reafirmar la determinació de l'OCDE per tractar "la dimensió humana i social de les crisis, gràcies a polítiques d'ocupació i socials d'envergadura i eficaços". No em sembla gens malament (qüestió diferent és el seu posterior grau d'aplicació concreta) la referència a aquesta dimensió humana i social de la crisi, que enllaça amb les propostes del G-20 sobre la conveniència de posar en pràctica un nou model de creixement sostenible i el foment del treball sobre mètodes de mesurament "a fi de tenir millor en compte les dimensions socials i ambientals del desenvolupament econòmic", així com també sobre la seva constatació de la importància de la construcció "d'un marc orientat cap a l'ocupació per al creixement econòmic futur" i que haurà de basar-se en polítiques laborals actives, educació de qualitat i programes de capacitació.
A) La conveniència i necessitat que les persones desocupades, i les seves famílies, han de gaudir de protecció social adequada que els permeti quedar protegides de caure en una situació de pobresa i mantenir-les al mercat de treball.
B) La posada en marxa de mesures adequades per promoure la participació laboral de les persones d'edat i les que amb discapacitat que desitgin treballar. Aquestes mesures tenen la seva raó de ser, combinades amb altres que poden anar dirigides a la millora de la presència femenina o de la població immigrada, en la creença, encertada al meu entendre, que la reducció de l'oferta de mà d'obra, i més un en situació de procés d'envelliment en gran part dels països desenvolupats, "no pot ser entesa com una finalitat de les polítiques posades en pràctica per afrontar les crisis de l'ocupació".
C) Cal dedicar més recursos als programes de polítiques actives de mercat de treball i adaptar-los a la situació actual del mercat de treball, dedicant bona part dels recursos als col·lectius més desafavorits. Les mesures poden ser instrumentades tant pels serveis públics com per les agències privades d'ocupació que subscriguin un contracte per portar a terme tals accions. Per als ministres, les polítiques de formació, ajudes específiques per facilitar la contractació, pràctiques laborals en les empreses i creació de llocs de treball al sector públic, són algunes de les mesures que poden contribuir a aconseguir l'objectiu perseguit.
D) Millora de les competències educatives i formatives dels joves, i millora de les competències professionals de totes les persones treballadores al llarg de la seva vida, són mesures que han de valorar-se conjuntament tot i que la forma de posar-les en pràctica sigui diferenciada, amb atenció especial als joves sortits de l'àmbit educatiu abans de la finalització del període obligatori d'escolaritat. Les noves competències han de vincular-se al model de l'economia del coneixement, de l'economia sostenible, i a les noves necessitats de la població en sectors d'atenció i cura a les persones dependents.
En definitiva, les conclusions se situen en la mateixa línia que altres documents emanats d'instàncies internacionals (OIT, UE, G-20). Ara, només queda, i no és poc, concretar-les, tant a escala internacional com de cada Estat. Les "tasques pendents" que els ministres assignen al comitè d'ocupació, treball i afers socials de l'OCDE per als pròxims cinc anys tenen un indubtable interès i importància: seguir l'evolució dels mercats de treball i les respostes de les polítiques públiques durant la crisi i la posterior fase de recuperació; analitzar de quina forma les polítiques públiques poden contribuir a un millor equilibri entre la necessària reactivació del mercat de treball i les qüestions de qualitat de l'ocupació; examinar l'evolució dels necessitats en qualificacions i competències de la mà d'obra i les seves implicacions per a les polítiques públiques; assegurar el seguiment de les polítiques destinades a promoure la participació dels treballadors d'edat avançada al mercat de treball, incrementar la seva ocupabilitat i desincentivar-ne la sortida; avaluar el potencial d'ocupacions vinculats amb la transició cap a una economia de feble intensitat en carboni, com contribució social a l'estratègia de creixement verd adoptada per l'OCDE; en fi, seguir el ?desenvolupament i evolució dels mercats de treball i de les polítiques socials als ?països emergents, amb atenció expressa per a ?l'Àfrica del Sud, Brasil, Xina, Índia i ?Indonèsia.