Tampoc n'hi ha per tant. Qui més, qui menys, tots hem intentat emborratxar una nena per aprofitar-nos d'ella, és un ritus d'inicació a la vida. El problema de Polansky és que va tenir mala sort i li va sortir bé. Generalment, una vegada borratxa -fins aquí és bufar i buidar ampolles-, o li ve la ploranera, o s'adorm, o es posa a vomitar. La de Polansky, en canvi, va i es posa carinyosa. I si a un home de quaranta se li posa a tret una nínfula, el desenllaç és inevitable. Que li ho preguntin sinó a Humbert Humbert.

Mala sort a banda, és un error demanar la impunitat de Polansky perquè és un gran artista. El que procedeix és reclamar la seva immediata llibertat precisament pel contrari, per ser igual que tota la resta de la gent. Si estem d'acord que la presó no és un càstig sinó una eina per a la reinserció, no té cap sentit tancar-hi algú que va cometre un delicte fa mig segle i des de llavors s'ha dedicat a treballar sense infringir mai més la llei. Ja està reinserit. És un cas similar als que surten de tant en tant a la premsa, pobres desgraciats a qui es jutja deu anys deprés d'haver comès un robatori, quan ja estan treballant, han format una família, i no han tingut cap més ensopegada amb la justícia.

El cas de Polansky és més lamentable perquè -repeteixo- no hi ha delicte, per mi no va violar ningú (ni per la mateixa víctima, que ha declarat que per a ella una violació és una altra cosa). Emborratxar una senyoreta per tenir-hi relacions sexuals no és més que una estratagema per fer-li fer coses que en estat normal no faria.

Aleshores també hauria de ser delicte jurar-li amor etern, enlluernar-la amb poesies copiades d'autors reconeguts, o comprar-li un anell de diamants, que són altres formes d'enganyar-la per la mateixa fi. O el mètode més habitual: casar-se amb ella. Que ja se sap que els homes es casen amb l'objectiu de mantenir relacions sexuals... i les dones mantenen relacions sexuals amb l'objectiu de casar-se.