PERE LLADÓ
Quan totes les enquestes indiquen que si avui se celebressin eleccions generals, el PP guanyaria per un marge de 4 o 5 punts al PSOE, Mariano Rajoy ha de jugar a la defensiva a causa dels casos de corrupció que esquitxen el seu partit a Madrid, València i Galícia.
Si el president de la Xunta, Núñez Feijóo, ja s'ha afanyat a aclarir que tots els implicats ja no són a la direcció del PP gallec, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha expulsat tres diputats i ha enviat a casa quatre exalcaldes. I això que a la capital el cas Gürtel és allà on té més incidència atès que el Govern autonòmic havia adjudicat 358 contractes a les empreses de Correa. Però la líder madrilenya ha sabut contrarrestar a una oposició socialista que li demana mesures dràstiques. Malgrat els dubtes inicials, Aguirre ha sortit reforçada, tot apartant del grup parlamentari tres companys que no han renunciat a l'acta de diputat per tal de garantir-se la condició d'aforats. Per tant, ningú a Madrid no pot discutir que la presidenta no hagi exercit la seva responsabilitat.
Ara resta pendent el tema de València i Rajoy s'haurà de mullar. No n'hi haurà prou amb la dimissió de Ricardo Costa, sinó que la trama de corrupció va molt més enllà i afecta el mateix president Camps. El diari El País publicava una enquesta en què es demostra que el PP valencià no en surt perjudicat, d'aquest afer, i continuaria golejant els socialistes, però Francisco Camps en resta molt tocat i es passeja pel ring totalment grogui. Però Rajoy continua a la defensiva i no sap què fer i això el pot perjudicar a la llarga de cares a la seva carrera cap a La Moncloa.
En aquest sentit el líder de l'oposició no hauria de deixar dubtes. De moment, Aguirre li ha passat al davant a l'hora de prendre mesures, però Rajoy -consolidat als estudis demoscòpics- té l'obligació de donar una resposta contundent, encara que això signifiqui sacrificar el mateix president valencià. L'exministre Juan Costa, un dels líders més oposats a Rajoy en els moments de crisi, ja ha manifestat que el seu germà Ricardo només es va dedicar a complir les ordres que li arribaven. Però d'on venien aquestes ordres i qui els els transmitia, aquestes són les preguntes del milió.
I Rajoy haurà d'estirar la corda fins que peti si és que vol una imatge neta i transparent com a aspirant a la presidència del Govern. Si no és així i no escampa l'ombra del dubte, aquesta trama de corrupció el perseguirà al llarg dels propers anys i molt possiblement limiti les seves aspiracions. Darrerament, Rajoy s'ha situat en posicions més centristes que no pas neoliberals, però qualsevol viratge ideològic el podrà entendre un electorat que està abandonat un PSOE, perdut en un mar de dubtes, amb un pilot que improvisa i canvia de marxa constantment. Però allò que els ciutadans no entendran serà que no es vulgui arribar fins a les clavegueres d'un cas que implica l'entorn d'Aznar i del seu gendre.
