DAVID PAGÈS I CASSÚ
Dissabte passat, a Vilablareix, hi hagué la inauguració del Monument a la Pau, obra de Domènec Fita; divendres vinent, a la zona de Montjuïc de Girona, hi haurà la de la plaça que duu el seu nom.
Fita és un artista complet i reconegut. De petit ja deixà ben paleses unes capacitats artístiques excepcionals. Joan Carrera i Dellunder, el seu primer mestre, marcà la pauta del seu aprenentatge acadèmic en el mateix Hospici de Girona.
Ens plau de recordar un dels fets de la infantesa que més el marcaren: el petó que li va fer Francesc Macià en agraïment a un cavall de plastilina que li havia lliurat. Gairebé setanta anys més tard, Jordi Pujol inauguraria la seva Fundació i, en el Govern de Pasqual Maragall, la Generalitat li concediria la Creu de Sant Jordi.
La paraula ressort, en el sentit de "motiu que dóna impulsió a alguna cosa i que incita a actuar", és una de les seves predilectes. N'hi ha tantes, de coses que guien els seus treballs. Ara bé, n'hi ha dues que el motiven de manera especial: la llibertat i la generositat. L'art l'entén com una manera de projectar les paraules servei i estimació. Res li plau tant com el fet que les obres siguin per a un lloc i per a una funció.
Fita és un home compromès amb l'art, amb la cultura, amb les persones i amb els millors valors de Catalunya. Les seves obres en donen testimoni. Quantes que en podríem esmentar...: la Columna a la història de Girona; el monument a Pere Calders, a Llançà; a l'Abat Oliba, a Vic; al general Moragues, a Sant Hilari... Ara mateix està treballant en la creació d'un paviment de 170 m? per a una de les portes -la de la Passió- que donen accés a la Sagrada Família i, també, de quatre figures, representatives dels quatre evangelistes, que se situarien en el creuer del temple.
La trajectòria i obra que presenta són impressionants, tant en quantitat com en qualitat. Ara bé, i és de justícia dir-ho, sempre ha comptat amb el suport i la complicitat totals de la seva muller, Àngela Rodeja, companya lleial i infatigable que li ha fet costat -i que sigui per molts anys- en totes les travessies hagudes i per haver.
En el seu llibre dedicat a la nostra ciutat, Fita escriu: "Per a mi, Girona encara manté el record profund de la meva infantesa, encara em mou a l'admiració i roman l'estreta vinculació d'un lloc que em pertany". La plaça que tindrà dedicada serà una magnífica manera de tributar agraïment a un dels nostres creatius més genials.
