JOSEP LLUÍS MICÓ SANZ
Malgrat que alguns investigadors socials catalans gaudeixen de prestigi arreu, la consideració internacional de la recerca d'aquest tipus (sobre economia, sociologia, comunicació, etc.) que es fa al país no és diferent de l'opinió que mereix aquesta activitat al Marroc o l'Equador. I ho dic sense ànim d'ofendre ningú. Per això, és importantíssim aprofitar les escasses oportunitats que es presenten per participar en investigacions d'envergadura i gran abast. Amb tot, és freqüent que les males maneres d'algunes patums, consolidades al territori, però insignificants fora de les nostres fronteres, acabin frustrant molts projectes. Recentment, el director d'una facultat de ciències socials britànica va visitar Catalunya per participar en un tribunal d'una tesi doctoral. El professor, un gentleman de manual, volia proposar a un dels nostres catedràtics que la seva universitat s'incorporés a una recerca en curs que dirigeixen des del Regne Unit. No obstant això, quan va veure que el catedràtic en qüestió acudia a la sessió amb barba de tres dies, malforjat, sense americana i amb la camisa descordada pràcticament fins al melic, va pensar que potser al Marroc o l'Equador podria trobar algú que, com a mínim, guardés una mica millor les formes.
