L'óssa de la Vall d'Aran, la mona de Riudellots, la lleona de la Sénia... aquest país s'assembla cada dia més a una sèrie B fantàstica dels anys 50, quan tot tipus de bestioles assetjaven la humanitat a la mínima que aquesta ?desafiava l'equilibri natural. A casa nostra, malauradament, la trama argumental no està tan elaborada; en la majoria de casos no hi ha mutació ni invasió extraterrestre, i gairebé sempre tot plegat es redueix al model "King Kong": animal que acaba campant fora del seu hàbitat natural i topa amb la incomprensió implícita en la por humana. Realitat i ficció només s'acaben assemblant en el destí final de la bèstia, abatuda a mans de les heroiques forces vives. He dit heroiques? En la realitat, això és més que relatiu. La mona de Riudellots va ser abatuda per un mosso que hi va descarregar la seva arma reglamentària (sort que no porten llançagranades) i la lleona la Sénia, que va resultar ser un gos de grans dimensions, també va caure per les bales dels agents forestals. Les protectores d'animals han posat el crit al cel i no és estrany; al capdavall, com ells mateixos han denunciat, es tractava de tenir "paciència i psicologia canina". Sobreentenem que es referien al gos, per descomptat. Un dels responsables de la recerca el va definir com un Scooby Doo. Doncs si l'ha matat, ja em direu ara qui atraparà tots els fantasmes que vaguen pel planeta. Per tant, des d'aquí una crida a l'ossa de la Vall d'Aran: fuig, dona, fuig, que aquí si et despistes et converteixen en un colador. Només faltaria que algun dia les ?bestioles d'aquest món aconseguissin coordinar-se per tornar-nos la pilota; més que res perquè la gent valenta i competent que salva la humanitat a les pel·lícules només existeix en la ficció. Com Scooby Doo.
