Cartes

I.B.S. Girona.

La tarda de l´1 d´octubre, anant pel carrer Emili Grahït vaig sentir un gatet negre que cridava a cor què vols. Vaig mirar i era entremig dels quatre carrils i amb cotxes circulant a banda i banda. El final del gatet era previsible... La gent semblava que no volia veure´n el desenllaç i tothom seguia amb el que estava fent. Doncs inexplicablement el gatet va tornar a la vorera, d´on finalment el vaig recollir.

Com que jo no podia fer-me´n càrrec en aquell moment, el vaig portar a un centre veterinari, que van gestionar la recollida per part de les brigades municipals i em van assegurant-me que «ara no se´ls sacrifica mai». Vaig decidir donar-li l´oportunitat de que una familia l´adoptés (a través del Centre) i si no jo m´ocuparia personalment de buscar-li´n una, passats els 20 dies que el Centre d´Acollida té de marge.

Doncs quina sorpresa quan al telèfon del Centre, una noia m´explica, de molt mala gana i després d´insistir-hi, que per emportar-me´l he d´abonar 150 euros a un veterinari amb el qual ells treballen per posar-li el xip i esterilitzar-lo, dues condicions impresscindibles per poder-lo recollir. Tot això a part d´haver d´anar primer a fer documentació a l´Ajuntament, a portar-la al Centre d´Acollida en un horari espantós (De dilluns a divendres, de 8 a 8.30 h, de 10 a 11 h i de 14.30 a 15 h.) per a mi i segurament per a molta gent, impossible. I això que jo ja sé quin vull!. Quan vaig dir a la noia que en lloc de facilitar les adopcions, les dificulten, sense pensar-s´ho em deixa anar: «Doncs no l´haguessis portat aquí..!».

Em pregunto si la gent arriba a adoptar animals en un centre com aquest i em permeto dubtar-ho...

Jo m´estimo els animals i a aquest en concret el volia ajudar, però el departament de Medi Ambient de l´Ajuntament de Girona m´ho ha fet impossible.

Monsenyor Joan Martí Alanis

Pere Espinet Coll. Angles.

Joan Martí i Alanis. Fou arquebisbe, bisbe emèrit d´Urgell i excopríncep d´Andorra. Una persona d´una profunda cultura i d´una gran humanitat, impulsor de la Constitució andorrana, un gran estadista i un activista nat a l´hora de modernitzar l´Església catalana... Podríem omplir pàgines i pàgines sobre la seva capacitat de treball i per la gran quantitat de publicacions que va dur a terme al llarg del seu extens magisteri pastoral. Sens dubte, un model per a les generacions futures i un orgull per al nostre país, Catalunya.

Però permeteu-me que d´una forma més egoista afegeixi al seu currículum el d´exdirector del Col·legi Major Sant Pau de Tarragona. Els joves que als anys setanta vàrem tenir la sort de gaudir dels seus dons li estarem agraïts per sempre més. Era un home savi que s´adaptava molt fàcilment als moments i a les situacions de cada cas.

Recordo amb enyorança, com si fos ara, una sessió de cineclub al mateix col·legi, amb la projecció de la pel·lícula El Cardenal, després de la qual el fòrum va durar hores però se´ns va fer molt curt. Els temes del film donaven per a molt i vaig quedar bocabadat de com responia a totes i cadascuna de les nostres inquietuds envers la pel·lícula. De cinema, també hi entén! Almenys aquesta va ser l´expressió dels meus companys i la meva pròpia.

Cada dia apreníem amb ell allò que els llibres no deien. Va ser una llàstima per a nosaltres que el gener del 1971 se li encomanés la missió de ser el bisbe de la diòcesi d´Urgell, tasca que deixà el 12 de maig de 2003, quan demanà la renúncia al papa Joan Pau II.

Per tot això, crec sincerament, i ho dic de tot cor, que monsenyor Joan Martí i Alanis, amb la seva bonhomia i entrega que el caracteritzaven, es mereixia aquest humil recordatori per tal d´homenatjar-lo.

Els polítics han de ser honrats i aparentar-ho

Joan Muntaner Mulet. Girona.

Sembla evident que els nivells de corrupció en política tenen for­ma de vasos comunicants, tant omplen les files de la dreta com les de l´esquerra, omplint també òbviament els espais entremedis que ocupen totes les altres ideologies dels altres partits.

L´Esquerra, part de la qual ecosocialista després de concloure el pertinent procés de mutació, no és l´excepció de la regla. Només cal llegir el Diari de Girona del 14 d´octubre de 2009, reproduint declaracions del regidor senyor Pardo, que no solament es limiten a tirar «pilotes fora», sinó que a més a més arremeten contra els mitjans de comunicació; úniques fonts d´informació amb les quals el ciutadà «normal» pot conèixer allò que l´administració i el món polític amaguen.

Davant la llibertat de premsa no es poden crear sistemes d´autoprotecció ni aixecar murs de Berlín contra les necessitats ­d´informació, legalitat i transparència que la societat necessita per poder creure en els governants escollits a les urnes, confiant que ­compliran el que han promès i a sobre ens donaran més qualitat de vida.

El senyor Pardo hauria de demanar disculpes per intentar matar el missatger (Diari de Girona ), com també caldria que digues quins regidors li donen suport, només perquè ens n´assabentem tots. Si tècnicament el consistori demostra que el Sr. Pardo no té cap incom­patibilitat, potser caldria canviar la normativa, perque això, que fins i tot potser és del tot legal, «canta».

Dono, potser ingènuament, per descomptat, que tots els polítics d´entrada son honrats, però recordant aquella frase que diu que la dona del César no solament ha de ser honrada sinó que a més a més ho ha d´aparentar, el que sí es segur es que en aquest cas aparentar no s´ha aconseguit.