ALBERT SOLER ALBERTSOLER1@HOTMAIL.COM
davant dels semàfors de Girona, a l'asfalt, s'han pintat unes boniques bicicletes blanques. Es desconeix la seva funció -qui sap si són obra d'un grafiter que acata la prohibició de dibuixar a parets-, però segur que no és una zona reservada a ciclistes, ja que encara mai se n'ha vist ni un aturat en un semàfor. Els llums verds i vermells els són aliens, fins al punt que la policia té ordres d'atrapar qualsevol ciclista aturat en un semàfor, no per multar-lo sinó per exhibir-lo en fires i mercats. Es diu que és una figura mitològica, com els unicornis i les fades.
El codi de circulació obliga els vehicles de quatre rodes a aturar-se davant un semàfor vermell i els permet arrencar quan es posa verd. En canvi, segons s'observa, estipula pels vehicles de dues rodes motoritzats -motos, per la plebs- la facultat d'arrencar així que el semàfor dels vianants insinua la primera pampalluga, encara que hi hagi travessant en aquell instant minusvàlids, nens, avis o mutilats de guerra, que hauran d'arrencar a córrer sense distinció d'edat ni de facultats. Pel que fa a les bicicletes, el codi va més enllà i es troben facultades a ignorar els semàfors -així com tot altre senyal vertical, especialment els de direcció prohibida i zona per a vianants-, de manera que puguin practicar el seu esport favorit, que és el d'esquivar vianants o, millor encara, obligar aquests a esquivar bicicletes saltant i grimpant. Tan bonica activitat -raó principal del 78% de les vendes de bicicletes, segons alguns estudis- l'efectuen en voreres densament poblades, però el creixement del parc ciclista ha obligat a convertir passos de vianants i semàfors en nous vedats de caça, perquè hi hagi prou víctimes per a tots. Allà les bicicletes intimiden sense treva tot cos en moviment, ja siguin nens invidents, malalts terminals o mares amb una cama amputada que empenyen el cotxet del nadó.
La principal virtut de la bicicleta és que iguala pijos i progres: a sobre d'ella, tots són ?igual de pocavergonyes.
