Absurds
isabel foix boschmonar. girona.
Posats a reestructurar la societat passem a desestimar les lleis i disposicions legals considerant-les obsoletes. Així s´ha disposat, sense cap raonament convincent, que als 16 anys hi ha prou maduresa per obrar amb criteri propi encara que es tracti d´una actuació desencertada com és l´avortament (que tots sabem què és eliminar un ésser humà) o perjudicar els altres amb actuacions concretes. Si a 16 anys es considera que no hi ha maduresa per conduir un cotxe o per abusar de begudes alcohòliques, etc, etc.
Es poden admetre aquestes disposicions tan arbitràries? Estem en democràcia o en dictadura? L´adolescència és on s´adquireix la maduresa, el seny, la prudència per desprès actuar amb llibertat.
També considerem disbauxa voler escurçar la infantessa demanant a la mainada de 7 a 9 anys, que tinguin criteri propi per valorar un personatge polític: la Marina Geli. Fracàs absolut, cap dels enquestats la coneixia, menys mal que hem comprovat que tenim mainada normal, no se´ls va ocórrer preguntar sobre un personatge dels Simpson. Això sí, hi va haver un cost de 12.000 euros.
Serà millor que ens dediquem a potenciar els valors que existeixen a cada ésser humà, que estan per sobre del caprici de qualsevol legislador espontani i llavors aconseguirem una ciutadania amb sentit de veritat, de justícia i de solidaritat que és el que ens fa falta en aquest món tan revoltat; si caiem en aquest relativisme absurd que alguns ens presenten se´ns fa difícil.
Les bicicletes a Girona
Salvador Llorente Varela. Girona.
El dia 23 de setembre d´aquest any 2009, es va fer al Centre Cívic pla de Palau una jornada sobre «Pedalem amb Civisme». Voldria destacar quatre coses només del conjunt de la jornada.
1.- La inscripció era gratuïta i estava limitada a 100 persones, però no van arribar a 30, la qual cosa va ser un fracàs d´assistència.
2.- Cal destacar la intervenció del director dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i d´Obres Públiques, Ramón Ceide, en la qual va recalcar que la part més feble dels usuaris de les carreteres són els ciclistes, per tant són aquests els que s´han de protegir més.
3.- Resulta curiós que representants d´entitats de bicicletes defensessin anar per la vorera quan la lògica ens diu que el rei de la vorera sempre ha estat el vianant i és el vianant i hem de mirar entre tots que ho sigui sempre. La bici és un vehicle, per tant ha de circular per on circulen els cotxes. Es va dir per la calçada o la carretera i aquí qui pensi que és el Rei que s´ho repensi, perquè els cementiris estan plens de reis o valents.
4.- S´ha fet un DVD que pot ajudar molt tots els mestres per educar la mainada a circular en bici. I acabaré aquest petit escrit dient que la jornada va finalitzar amb un recorregut tècnic per la ciutat de Girona que va servir a tothom per viure in situ algun punt negre de carrils bici que s´han de millorar pel bé dels que circulem en bicicleta.
Neolerrouxisme radical i antisocial
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
En la presentació de la candidata del PP a la Presidència de la Generalitat, el passat setembre a l´Hospitalet, es va tornar a atiar l´anticatalanisme més primari , en forma de neolerrouxisme radical i antisocial. En aquest «conclave» del populars el que menys va interessar va ser la candidata a la Generalitat, ja que aquest va ser un acte més de propaganda anticalana per tal de fer possible que el PP arribi a La Moncloa com més aviat millor. La prova del cotó que demostra que el PP vol brega per tal d´arribar al poder a Espanya és el fet que ha tornat a treure un element que és un atac directe a la cohesió social i la convivència del país català.
El fet que el PP criminalitzi la immersió lingüística a l´escola i el deure de saber la llengua pròpia de Catalunya el converteix en un partit neolerrouxista i, en conseqüència, molt perillós per governar a casa nostra. De fet, això té una implicació indirecta en dues forces polítiques catalanes més: PSC i CiU, en el sentit que una coalició PP-CiU o PP-PSC, seria la mort de Catalunya com a nació lingüística, històrica i cultural. A més, en el tema econòmic implicaria un colonialisme econòmic en estat pur; és a dir, una regressió accelerada de les polítiques socials i del, ja migrat, estat del benestar a casa nostra
