El patrimoni dels càrrecs públics

L'exemple de la declaració de béns facilitada pel Govern central s'ha d'estendre a d'altres administracions perquè la ciutadania no es vegi assaltada amb tanta freqüència amb notícies sobre corrupteles i aprofitament del càrrec en benefici de qui l'ostenta i no dels interessos generals

Les notes de nomenament i cessament dels càrrecs públics i de la presa de possessió dels diputats, senadors, alcaldes i regidors que es remeten als mitjans de comunicació en aquells moments haurien de reflectir, al costat de les dades personals, polítiques i professionals dels protagonistes, una declaració jurada dels béns que posseeixen.
Després d'un inici de tardor en què les notícies sobre les gestions poc transparents de la cosa pública, els ciutadans tenen dret a conèixer el patrimoni del qual disposen els polítics que els demanen la seva confiança, tant en el moment en el qual accedeixen a les responsabilitats com en el d'abandonar-les. És probable que d'aquesta manera la ciutadania no es veiés assaltada amb tanta freqüència amb notícies sobre corrupteles i aprofitament del càrrec en benefici de qui l'ostenta i no dels interessos generals. El codi de bones pràctiques dissenyat pel Govern central ha permès conèixer els béns que gaudeix cadascun dels ministres i secretaris d'Estat i és un esplèndid exemple de transparència.
No fa falta dir que aquest exemple hauria d'estendre's al conjunt de les administracions. A Catalunya hauria de prendre's ràpida nota d'aquesta iniciativa: els membres del Govern català i la totalitat del personal polític autonòmic, els diputats; els alcaldes i regidors de tots els municipis de les comarques gironines; l'Administració estatal que coordina la delegació del Govern... Tots els polítics amb responsabilitats públiques haurien de tenir com una de les seves obligacions donar compte públic de la seva situació patrimonial a l'inici i al final del seu mandat. Alguna vegada ha d'arribar el moment d'establir aquest codi com a part fonamental de la transparència en la gestió de la cosa pública. Perquè els ciutadans deixin de trobar-se amb desagradables sorpreses.