JUAN JOSÉ MILLÁS
Aquest incendi subterrani de les Taules de Daimiel fa pensar. I fa imaginar. Resulta que els intestins dels aiguamolls cremen sense pressa, però sense pausa, i provoquen danys irreversibles en l'ecosistema des de fa una temporada. Es tracta d'una combustió lenta, fosca, llòbrega, ombrívola, semblant a la que es produeix en algunes consciències. Està vostè, per exemple, parlant amb el seu cap, que té un aspecte immillorable, i resulta que mentre li dóna instruccions per a això o per allò, l'home s'està cremant per dins i ni ell mateix se n'ha adonat encara. Potser vostè es cremi al mateix temps que ell, i que tampoc no se n'adoni. Estem fets (com les zones pantanoses) de túnels ombrívols sobre els quals sorgeix el tacte, l'olfacte, la mirada, el gust, l'aspecte exterior. Vostè va al gimnàs, es fixa en aquest cos gloriós que corre sobre la cinta com un cérvol, i potser resulta que fuig d'un incendi que porta al ventre.
El que crema en el subsòl de les Taules és la torba, paraula que a més de ser en si mateixa inquietant, serveix per designar, segons el diccionari, al "combustible fòssil format de residus vegetals acumulats en llocs pantanosos, de color bru fosc, aspecte terrenc i poc pes i que en cremar produeix un fum dens". Així són també els residus de la consciència, els detritus del somni, les cendres de l'inconscient. Disposem de magnífiques cremes per al cutis, de magnífics xampús per als cabells, de refrescants col·liris per als ulls, però la torba s'acumula en els túnels orgànics i inorgànics sobre els quals s'aixeca la nostra identitat. Tard o d'hora crema i ens surt fum pel nas.
Mala cosa això de les Taules de ?Daimiel. Segons els responsables del Parc Nacional, els danys són ja ?ir?reversibles i les solucions per sufocar l'incendi, que s'ha deixat créixer irresponsablement, massa cares. Es pregunta un d'on obté la torba l'oxigen que li cal perquè es ?produeixi la combustió. Potser a través d'esquerdes del terreny que funcionen com a xemeneies. El cas és que després de llegir la notícia se'n va un al llit amb complex d'aiguamoll, ja que alguna cosa ens fa intuir que els éssers ?humans cremem per sota des del principi dels temps.
