ESTEVE PUJOL
Definir el progrés de les infraestructures i mantenir els valors ambientals i que això no entri en contradicció és un dels reptes més complexos als quals ha de fer front un polític amb responsabilitats de govern. És també un dels elements que més incideix en la sensibilitat dels habitants d'un territori. De tot això, se n'aprofita el diputat Eudald Casadesús quan titlla de retòric el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. De nou, l'oposició de CiU intenta desinformar i confondre els ciutadans.
Els arguments per defensar el projecte de reforma de la C-31 al seu pas per l'Empordà no són retòrics. No són artificiosos. No són buits de contingut. Els raonaments del conseller parteixen de la necessitat i el compromís polític de conciliar l'avenç raonable de les infraestructures del territori i la protecció del paisatge; conscient precisament, que és el paisatge el que dota l'Empordà d'una singularitat pròpia i proporciona beneficis socials i econòmics als seus habitants. Si s'atribueix un discurs retòric al conseller de Política Territorial, només pot ser en el sentit més clàssic del terme. És retòric perquè posa el llenguatge a disposició d'una clara finalitat comunicativa: argumentar sobre la necessitat de sortir de l'estat d'immobilisme -evident als ulls dels molts empordanesos- que encara s'arrossega de l'època en què el partit polític del senyor Casadesús tenia responsabilitats sobre el territori.
El projecte d'ampliació de la C-31 no ?obvia la preservació dels valors ambientals de l'Empordà i reconeix la particularitat paisatgística del territori, des del convenciment que la millora del trànsit entre l'Alt i el Baix Empordà i el manteniment de les seves qualitats ambientals obre un món d'oportunitats per a sectors clau, com la pagesia o el turisme. Malgrat tot, les acusacions gratuïtes i les argúcies de l'oposició -aquestes sí, retòriques- perseveren, amb l'únic objectiu de generar confusió entre els ciutadans. Perquè és fals parlar del desdoblament de la C-31, quan no ho és. Perquè no és cert que el projecte preveu una carretera plena de ponts i talussos. Perquè s'ha estudiat la continuïtat de la via per evitar l'efecte barrera de la carretera. Perquè s'ha tingut en compte la xarxa de camins locals. Perquè aquesta carretera ha estat reivindicada amb insistència des de fa anys. I és que en anteriors mandats, els dirigents de CIU no van tenir la voluntat política de fer-la. Hi ha alcaldes que, fins i tot, n'han criticat l'endarreriment. Es tracta d'una obra exigida i necessària per una raó encara més important: la seva alta perillositat i un alt índex d'accidents de trànsit.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha mantingut un diàleg permanent amb els ajuntaments. Per aquest motiu, s'ha evitat l'afectació a la Tallada, i sobretot a Tor, on es proposava mantenir el mateix traçat, amb una afectació important a les cases existents. L'enllaç d'Albons també s'ha desplaçat, evitant una repercussió negativa per a les cases que hi ha al costat de la carretera. El traçat s'ha modificat al seu pas per Viladamat, millorant la via d'enllaç amb la GI-623 i evitant les contradiccions que plantejava amb el plantejament urbanístic del municipi. Per últim, s'han ajustat les variants de Torroella de Fluvià i Vilacolum per minimitzar-ne les afectacions i s'ha previst una bona connexió amb el camí que connecta amb Vilamacolum i Sant Pere Pescador. Un seguit de mesures i canvis en el projecte que demostren que s'han buscat solucions als inconvenients que sorgien a mesura que avançava el projecte. I és que potser caldria recordar al senyor Casadesús que la nova proposta ha tingut fins a tres períodes d'informació pública. Perquè la retòrica pot ser molt convincent, però la realitat encara ho és més.
