Qui vigila els nostres vigilants?
Joaquim Riera Arbussà. GIRONA.
La veritat sigui dita, l´Ajuntament de Girona no facilita gens, més aviat al contrari, el procés de concessió de la llicència d´activitats classificades. Tinc companys que, últimament, han trigat més de nou mesos a poder-la obtenir. Fins a un punt és bo que siguin tan primmirats, ja que vetllen, entre altres coses, per la seguretat de les persones. Però jo em pregunto, qui els vigila a ells?
Des de fa molts dies, es denuncia repetidament que el Teatre Municipal té bloquejades cinc portes d´emergència per culpa de les eternes obres del pàrquing de la plaça del Pallol. Voldria saber si aquest local, en aquestes condicions, compleix la normativa i si és apte per seguir desenvolupant la seva activitat.
Van passant els anys i les funcions teatrals i els actes públics segueixen amb aquestes cinc portes bloquejades. No fa falta ser un expert per saber que cinc portes de sortida d´emergència juntes són per poder evacuar, en cas de necessitat, una gran quantitat de públic de la sala. Sé que normalment no passa mai res, però també sé que les grans catàstrofes estan causades per una sèrie de petites coses, que per si soles no tenen gaire importància.
Què passaria si hi hagués un incendi a la zona de la porta principal / taquilla / túnel d´accés / escales del Teatre Municipal? Per on sortirien les més de 700 persones d´aforament que té el teatre? Del que sí estic segur, és que si es tractés d´una sala pública d´una empresa privada, ja faria molt de temps que estaria tancada.
M´estranya que el cos de bombers de Girona, tan exigents en segons quines coses, no hagi pres cartes en el assumpte i ens treguin de dubtes. Fóra bo que es manifestessin sobre el correcte funcionament i compliment de la normativa vigent, per tranquil·litat de tots, o que en cas contrari fessin tancar el local.
Girona C.F.
Jaume Casellas. GIRONA.
El Girona no va bé. A partir de l´exemple Guardiola, en què un jugador de molta categoria futbolística i poca experiència a entrenar equips es converteix en un dels millors entrenadors de la història del Barça, sembla que això es vol copiar i es fitxa per al Girona el mateix estil d´entrenador, jove, mancat d´experiència i que tampoc havia entrenat cap equip de categoria. Però en Cristóbal no és en Guardiola i els experiments a vegades no surten bé. És aviat, però la temporada propera seria trist jugar en una altre categoria.
Patrimoni dels alts càrrecs, reflexió
josep m. roura coll. GIRONA.
Fa uns dies els mitjans de comunicació van fer-se públic el patrimoni dels alts càrrecs, fet que s´ha de fer per llei. No sé si algú ha fet la següent reflexió.
Tret d´uns casos cocrets que declaren un patrimoni important, molts declaren patrimonis baixos o molt baixos.
Aquí tinc dos camins. O bé no em crec aquests patrimonis tan baixos o bé si aquestes persones que declaren patrimonis tan baixos diuen la veritat, vol dir que en la seva vida privada no han sabut espavilar-se, o sigui que no han sigut llestos, i això és el que em preocupa més, fins i tot més que si diuen veritat o no, i és que penso que si una persona no és prou intel·ligent perquè a una certa edat comenci a tenir un patrimoni, menys serà capaç de procurar el benestar de tots nosaltres. És una reflexió.
La vida no importa?
TERESA P. HUERTAS. GIRONA.
Jo no hi era, però tinc coses a dir. Em vaig quedar a casa cuidant un familiar de 94 anys. Hi estic d´acord, m´identifico amb «tota vida importa», també la que tot just comença en el si d´una mare. Qui ens vol fer creure que aquesta vida no mereix tots els drets com a persona? Els mateixos drets que tenim totes les persones pel fet de ser persones. Qui ens vol fer creure que no deixar-la néixer és un dret? Tots ens podem equivocar i cometre una acció mal feta, en un mal moment podem matar una vida pensant potser que fem un bé, però legislar que és un dret no és propi de persones que coneixen la naturalesa de cada ésser.
Em pregunto quines motivacions hi ha darrere de la nova llei sobre l´avortament que facin dir a la senyora. vicepresidenta del govern que no la canviaran. És que els milers de persones que eren a Madrid, i tants que no hi érem físicament, sí en intenció, no importem per res? Potser és que la nostra vida tampoc importa
