EMILI PIERA
Acada tipus de poble, l'estafen els polítics ganduls i pocavergonyes (que no són tots, permanentment, però sí bastants sovint) d'una manera diferent. Compta la idiosincràsia, les tradicions i, sobretot, això tan universal d'escoltar el que ens agrada sentir. Els catalans practiquen l'autosatisfacció tant com els valencians, potser una mica més, per això un atracador desarmat com Fèlix Millet (àlies "Fèlix Millonet"), el responsable de l'Orfeó Català, va poder estafar deu milions d'euros al llarg de molts anys: no són els quaranta milions d'El Bigotes/Correa que els magistrats busquen a l'Illa de las Nieves (adverteixo que té nom de País del Mai Més, no sé si trobaran alguna cosa), però és una pasta.
Diu Jordi Pujol "que està molt dolgut" amb el senyor Millet. Doncs imagini's, president, com deuen estar els catalans corrents als qui no els arribaven, com a certa fundació de Convergència, abundants despulles de les rateries (presumptes) de Millet, que es va atrevir a pagar amb diners de les donacions (públiques i privades) obres particulars, serveis eròtics, capses de condons i el casament de les seves filles (Aznar va crear escola). Pujol diu que tan persistent saqueig va poder ocórrer "perquè tots ens vam despistar una mica". Tots, no, els que havien de vetllar, que tenien l'alerta més distreta que Messalina el cony.
Així que menys "panxacontentisme" i satisfaccions de "bon jan" i més fixar-se en els diners de tots i el seu bon ús. En les arrels de l'autosatisfacció catalana -que fa abaixar la guàrdia- hi ha cert orgull de país petit, laboriós i amb fort sentiment comunitari, una mcia holandès, fins a en la versió jansenista del seu catolicisme patidor, que diria Enric Juliana. Que diferent em sembla l'autosatisfacció valenciana! Gens catòlica, sense ombra de culpa i més racial: connectada amb una forma de joie de vivre que sempre et deixa alguna o diverses vísceres danyades, però no es pot tenir tot. Totes dues tenen un costat dolent i els catalans haurien de saber-ho. Si et distreus, et roben la cartera, així de senzill.
