La moció de censura que va desbancar Antoni Esteve (PSC) per donar pas a l'alcaldia de Jordi Soler (CiU) quan encara no s'havia complert el primer any de mandat, és una mala praxi de ?l'exercici de la política. La mateixa Comissió de Seguiment del Pacte Antitransfuguisme va acordar el desembre de 2008 que tots els regidors de l'equip de govern fossin considerats com a trànsfugues, una qualificació que semblen portar amb molt d'orgull però que és de les pitjors consideracions que pot rebre un polític. Es tractava dels quatre edils de CiU, els dos d'ERC, el no adscrit David Plana i una regidora del grup socialista. Ara, la revelació que Jordi Soler va entregar 17.000 euros al trànsfuga David Plana obre un nou capítol en l'afer calongí. Tant Soler com Plana ho han confirmat a Diari de Girona. Ells ho circumscriuen a l'esfera personal, però no es pot obviar que Jordi Soler va accedir a l'alcaldia a través d'una moció de censura que va comptar amb el vot de Plana, el qual havia abandonat el grup pel qual havia resultat elegit en les eleccions del 2007. Un any i mig després, els diners encara no han estat retornats. Soler és sempre tan generós amb totes les persones que li demanen préstecs personals? Li hauria concedit igualment els 17.000 euros si no hagués votat a favor seu en la moció de censura? David Plana ha admès al nostre diari que "li vaig demanar diners perquè estic en una situació complicada". Fins a quin punt les dificultats econòmiques personals poden condicionar les decisions que un regidor ha de prendre en un Ajuntament? I una última pregunta: quin paper hi juga el cap d'ERC, Martí Fonalleras, que afirma desconèixer el préstec, però que ha evitat anar a recolllir un burofax en què l'informaven de tots els detalls? És inevitable que el cas aixequi unes sospites que haurien de merèixer, com a mínim, l'atenció de la Fiscalia.