Sí, amics. A Catalunya, tres de cada cent pel·lícules són projectades en català. tres! O diguem-ho a l'inrevés: A Catalunya, de cada cent pel·licules, noranta-set són projectades en castellà. A TV3, acaben de parlar-ne a l'Informatiu de migdia d'avui mateix. (dimecres). Són dades d'actualitat ?rabiosa extretes d'una enquesta oficial.

Això succeeix al quart trimestre de l'any 2009, quan fa alguns anys que ens governa un tripartit que s'autoanomena "catalanista" i "de progrés". I tanmateix no és tan esperpèntic com pugui semblar. Aneu a l'administració de justícia i al món empresarial, doneu una ullada a l'àmbit del comerç i el consum. Escorcolleu la premsa del cor i la premsa esportiva. Obriu la TV privadaÉ estem encara molt lluny de la mínima normalització que ha de tenir una llengua pròpia.

Aquest sidral ja va bé al Partit Popular. I no disgusta en el fons el Partit del Socialistes de Catalunya. Convergència i Unió? No hi farà tampoc gaires escarafalls. Ara se'n recorden, de les empreses cinematogràfiques? I dels laboratoris farmacèutics, qui se'n recorda? Ni el prospecte d'una aspirina, no hi podem llegir en idioma català! No us adoneu que, tot plegat, és una xarlotada? Tan just i equitatiu com seria reconèixer a la mateixa Constitució la igualtat de drets i de deures.

És per això que el Tribunal Constitucional pot arribar a manipular un text que ja fou aprovat en referèndum per un parlament elegit pel poble sobirà. L'afer del cinema era conegut per tothom. Per què l'han esbombat ara? No us fa sospitar en una xarlotada per maquillar el fracàs de l'Estatut?