PERE SALA
Els qui ara en comptem uns 45, d'anys, a penes tenim noció viscuda de la mort de Franco i de la Transició. En canvi sí que vàrem conèixer de primera mà els governs de Felipe González. La seva reforma va ser profunda, especialment en la qüestió de la reconversió industrial, que va crear molts aturats però també unes bases sòlides per al futur. Potser és força cert allò que deien els dirigents del PSOE: que ells estaven fent la revolució liberal pendent a Espanya des del segle XIX.
Els anys 80 varen acabar amb un fet inesperat: l'ensorrament de la Unió Soviètica, el qual va obrir la porta a una reorientació liberal conservadora arreu del món. Després, aquí, el PSOE va caure malalt de corrupció. José Mª Aznar va ser el nou president, amb una gestió eficaç. El 2000, va obtenir majoria absoluta, i va incrementar la seva política antinacionalista, positiva per a la lluita antiterrorista però mal vista pel catalanisme. Mentrestant, Catalunya s'omplia de mesquites i oratoris musulmans. Els nostres avis no s'ho haurien cregut.
El 2001, una altra sacsejada: l'atac d'Al-Qaeda a les Torres Bessones de Nova-York. Resposta dels EUA: la invasió de l'Iraq de 2003, amb el suport de l'Espanya d'Aznar però no amb el de França o Alemanya. I l'any següent, uns dies abans de les eleccions, un atemptat d'Al-Qaeda a l'estació d'Atocha de Madrid, mal gestionat pel PP, portà el PSOE al govern, que va repetir majoria el 2008. El pensament d'esquerres -amb el desgast dels EUA- revifa, però sense més suport que el petroli veneçolà.
Com deia aquell, en ?queden moltes, de coses per veure!
AUGMENTAR TEXT »
REDUIR TEXT »
