Els fets: Caja Madrid és una institució financera de titularitat pública els beneficis de la qual han patit una minva del 45% en els nou primers mesos de l'any. Durant tot aquest temps, ha aparegut en els diaris un dia sí i un altre també, encara que no per assumptes relacionats amb els seus objectius empresarials, sinó per haver esdevingut al centre d'una lluita a mort per veure qui n'ocupa la presidència. En aquesta lluita mai es parla de la gent que hi guarda els estalvis, ni dels que poguessin necessitar els seus préstecs, ni dels fins socials que per llei té encomanats, sinó de les diferents faccions polítiques interessades a controlar-la. És un fet també que, tractant-se en principi d'un assumpte local, ha fet el salt a les pàgines de nacional, on esmorzem cada dia amb alguns dels seus gripaus. Deixem constància també que un servidor, per fortuna, no té en l'actualitat cap relació amb aquesta Caixa, que s'assembla a un banc com s'assembla un ou i una castanya.
Els interrogants: Després de realitzar una enquesta sense valor estadístic entre familiars i amics, i analitzada la qüestió a la llum de les dades que surten a la premsa, les preguntes sense resposta s'amunteguen. Teòricament, els qui tenen alguna responsabilitat en aquesta institució haurien d'estar d'acord que funcionés bé amb vista a les finalitats per a les quals va ser creada. Això implica elegir un gestor amb experiència, la recerca del qual es podria encarregar a una empresa dedicada a tals ocupacions, i santes pasqües. Però si observem els moviments d'Esperanza Aguirre, de Rajoy i de Gallardón, no sembla que la seva primera inquietud sigui la que la Caixa funcioni, sinó la de veure qui la controla. Ens preguntem per què aquesta lluita fratricida. Què obtindria cadascun dels citats de col·locar en la poltrona algú de la seva confiança? Potser manar a Caja Madrid significa automàticament fer-se milionari? T'envien regals exclusius per Nadal? Et fan descompte en el supermercat? Menges gratis cada dia?
L'opinió: No en tenim, ja que resulta impossible formar-se-la sense les respostes a les preguntes plantejades més amunt. A veure si alguna persona caritativa, encara que sigui en una carta al director, ens treu de dubtes. Gràcies.
