PERE FONT I VERDAGUER
Aquests dies s'ha celebrat l'aniversari del traspàs del senyor bisbe Carrera (ACS). Han anunciat que sortirà el seu llibre inedit Els que ens han precedit. L'esperem perquè enyorem la seves cròniques setmanals al setmanari Catalunya Cristiana. Entenedores, concretes, gens apegaloses. En recordo especialment una que va fer amb motiu de la beatificació de la beata mare Teresa de Calcuta. Afirmava que s'havia produït un petit miracle. Explicava que hi van estar d'acord fins els poc amics de canonitzacions. Deia: "En parlen amb simpatia creients, agnòstics i la premsa de crítica implacable".
Va ser una gran defensora a favor de la vida: "Mares, no avorteu, porteu-nos el fill que neix de les vostres entanyesÉ l'estimarem, l'ajudarem a viure". Les seves paraules tenen plena actualitat. Penso que s'escau escoltar-les avui.
Quasi cada diumenge veig a missa en Petri. És un nen de molta vivor. Ja parla el català i se'l veu content d'haver trobat uns pares. Un matrimoni amb tres nenes que va anar-lo a buscar a Kiov (Rússia). Dos llargs viatges per aconseguir l'adopció i ser pares de quatre fills! Tendra història d'amor! Com la mare Teresa de Calcuta: "L'estimarem, l'ajudarem a viure". Ho fan a Pontós en Jordi i la Mariona, metges.
El Domund, diumenge mundial de les missions, ens recorda -així ho he escoltat per ràdio- que cada minut moren en el món vuit nens per desnutrició.
He recordat un programa televisiu dedicat a Floquet de Neu. Segur que va despertar il·lusió i tendresa a molts espectadors, però, mireu, em va semblar una mica exagerat. Si bé els goril·les diu que tenen un percentatge molt elevat de gens humans, no són persones i en el nostre món milers de persones humanes moren cada dia per falta d'aliment i atenció. Tinc davant meu el llibre Joaquim Vallmajó, una vida per un poble. Només un paragraf: "Estem tips de menjar sempre blat de moro bullit i no tenim diners per fer-lo moldre" (pàg .92)
El Domund ens ha fet memòria dels nostres missioners/res -de Girona llegeixo que n'hi ha més de seixanta entre sacerdots, religiosos i religioses- que ens demanen una ajuda. Ells sí que són també, com la mare Teresa de Calcuta o tants pares que adopten infants abandonats uns autèntics manifestadors a favor de la vida. Per què no ens hi ajuntem amb la nostra aportació econòmica, que el Domund ens demana aquest mes d'octubre?
