ENRIC ROCA
Ales terres del Maresme es poden trobar, a pocs quilòmetres de la costa, algunes singularitats geològiques que representen un perill latent per a la política catalana i espanyola. En efecte, envoltada per la terra ferma d'aquests rodals i per llargues platges de sorra fina però de trepig segur, molt a prop de la costa se situa la bonica població d'Arenys de Munt. Travessat el poble per la riera, la sorra pròpia d'aquests indrets s'ha anat barrejant, al llarg dels segles, amb l'aigua abocada per tempestes sobtades o per les cada vegada més irregulars llevantades. D'aquesta manera s'ha anat configurant un terreny particularment relliscós i ?movedís, un perill que ja ha estat senyalitzat en tots els mapes polítics de la Península.
De fet, aquestes arenes d'escassa consistència varen estar a punt d'engolir literalment alguns pares de la pàtria despistats que, enfeinats amb les nombroses turbulències que sacsegen el país, no es varen adonar que la terra s'obria sota els seus peus. Alguns però, obstinats a mantenir-se ferms en un indret tan inestable, varen quedar colgats fins al coll i encara sort que algun bon samarità va salvar-los in extremis de l'enfonsament. De fet, el més perillós d'aquest terreny mig pantanós és que, afavorit pels efectes del canvi climàtic, té tendència a expansionar-se i provocar una sensació desagradable d'inseguretat en no saber si el terra que trepitges aguantarà el teu pes (polític) o no.
Les autoritats del país i les de l'Estat ja han creat un comitè de crisi i han fet venir de França (una nació que ja ha solucionat problemes semblants al llarg de la seva història) l'il·lustre geòleg, conegut mundialment, Pierre de Roquefort que, com el seu nom suggereix, és un especialista en la matèria. Però aquest expert ha deixat astorats els nostres governants en dictaminar que el fenomen és degut a unes forces tel·lúriques que trenquen la cohesió del terreny, desagregant els elements que en altres temps semblaven perfectament units. El pitjor de tot plegat és que l'anomalia té tendència a ressorgir aleatòriament. Tan pot sortir en un extrem de l'Alt Empordà com al bell mig del Bages sense descartar que aquesta singularitat geològica s'engrandeixi a partir de l'esfondrament original. L'escassa consistència i desintegració de les arenes del nostre país pot conformar un territori semblant al formatge de Gruyère, una terra inestable que pot veure's afectada per sots imprevisibles que poden aparèixer en qualsevol lloc o moment. Sens dubte, aquest fenomen estrany i singular té tot l'aspecte de poder fàcilment desestabilitzar la societat catalana i espanyola, com a mínim, fins a l'any vinent, per cert, electoral.
