Reserva pesquera de les illes Formi?gues: interessa?

Joan Ball-llosera. President Associació d'Usuaris

del Medi Natural de Catalunya.

La mitjana de tones de peix capturat a Catalunya de 1994 fins al 2000 eren unes 51.224 tones per any, entre 2001 i 2007, 36.216 tones. La diferència de captures entre aquest dos períodes de set anys és d'una mitjana de 2.144 tones ?menys de peix per any en el segon període calculat.

La punta més alta, la de l'any 94, amb 66.321 tones, va anar baixant any rere any, fins estabilitzar-se en la mitjana que des de l'any 2003 es captura a Catalunya: unes 35.000 tones de peix a l'any.

A Palamós, segons les mateixes estadístiques, des del 2003 es capturen unes 1.780 tones per any, que han augmentat més del 28% de mitjana els anys 2006 i 2007.

Fent cas de les estadístiques de la Generalitat, veurem que la màxima capacitat extractiva pesquera a Catalunya, capaç d'autoregenerarse any rere any sense causar greus desequilibris a la fauna marina, hauria de ser per sota de les 35.000 tones. Molt lluny queden les històriques 66.321 tones capturades l'any 94, dignes de sortir al Guinness; aquesta xifra difícilment es repetirà, va ser fruit d'un frenètic augment de la flota, una època daurada que va durar un tres i no res, seguida de l'inevitable declivi. Les captures del 94 varen ser pa per avui i fam per a l'endemà.

Vistes les dades es pot deduir que els professionals de la pesca de cap manera poden augmentar les captures d'una forma significativa, és el que hi ha, i la zona no dóna per a més; la creació d'una reserva pesquera no pot crear les condicions necessàries per tornar a les 66.321 tones del 94, perquè la capacitat de regeneració és inferior a aquesta xifra. Així doncs a qui està enganyant el govern amb l'intent de crear la reserva pesquera de les Formigues?

Que els pescadors professionals es repensin si realment interessa una reserva pesquera, perquè això pot suposar, igual que el 94, pa per avui i fam per a l'endemà.

Als responsables del full parroquial del Bisbat de Girona

paquita xarles arnau. girona.

Llegeixo el full parroquial del diumenge 11 d'octubre. Memoràndum: dimarts 13, entre molts sants, sant Grau, titular d'unes quantes ermites, entre les quals la de les Planes d'Hostoles. L'ermita de Sant Grau està situada a la parròquia de Cogolls, que sí que és municipi de les Planes, però tractant-se d'una notícia eclesial i no civil penso que ha de constar que es venera a Cogolls, ja que és parròquia, amb un rector, que compartim amb tota la comarca com tants altres llocs avui dia. L'aplec se celebra el segon diu?menge d'octubre i s'hi reuneixen moltes persones que ja no hi viuen, però recorden amb afecte el poble i les seves festes.

Amb les Planes el que sí compartim es el patró, sant Cristòfol. Explicaré com a anècdota, que anys enrere quan érem colles de joves amb ganes de gresca cantàvem la següent cançoneta. A les Planes cantaven: Sant Cristòfol de Cogolls ajudat pel de les Planes. I nosaltres dèiem: Sant Cristòfol de Cogolls ajudeu el de les Planes. L'anècdota deixa endevinar que tots, encara que siguem més petits defensem el que es nostre.

Espero que els responsables del bisbat i el rector ho tinguin en compte en properes edicions. Gràcies.

Millet, i tots els millets

joan enric carreras mercader. Caldes de Malavella

El cas Millet ja fa pudor, en tots els aspectes, aquí tothom s'hi fa sopes, pero algú es creu que només és això? En aquest cas si es tira de la manta, caura merda en quantitat, però si es comença a esbrinar del lloc que surten els diners per mantenir partits polítics, fundacions, etc. i les quantitats de diners que reben molts dirigents de baix nivell, d'aquests dels quals els diaris no en diuen res, els será molt difícil d'aclarir els números per mantenir el que necessita una família tipus de gent d'aquest nivell -exemple: matrimoni i dos fills, casa "de cada dia", casa de les vacançes per anar a esquiar, casa per les vacances d'estiu, els viatges de Setmana Santa, pagar la minyona, el servei de neteja, els cotxes dels papes i dels nens, el gimnàs, les classes de música, perruqueries, estètica, vestits, sopars "socials i de treball", els viatges a Londres perquè els nens apreguin l'idioma, una escapada a Eivissa, que està de moda, etc. Tot aixo, amb 6.000 cuques al mes no es paga, i quants personatges d'aquests cobren "oficialment" aquestes quantitats? Bé, doncs de Millets de més baix nivell n'existeixen moltíssims, i segur que també de més nivell. Total: una merda.

A la ministra d'Igualtat

Gemma Ros Valls. Blanes.

El dissabte dia 17 d'aquest mes, vaig ser a Madrid i m'esperava veure-la a vostè o a algun membre del seu equip de govern, escoltar el poble que vam viatjar fins a Madrid després de recórrer molts de quilòmetres. Esperàvem un acolliment i una atenció per a més de un milió de persones a les quals, des de diferents ideologies, ens unia un sol objectiu: obtenir les polítiques necessàries perquè cap vida humana no nascuda quedi desprotegida durant l'embaràs. Els lemes destacats durant la manifestació: "Vida sí avortament no; No pot ser que un ésser humà no pugui néixer; Cada vida importa; País avortista país tercermundista; Zapatero la vida el primer"É

Em pregunto de què serveix el Ministeri d'Igualtat si no ens tracta a tots igual des de l'inici de la nostra vida, si oblida les ajudes a les dones embarassades amb dificultats i les alternatives per evitar l'avortament. Em sembla indignant que el Ministeri d'Igualtat sigui el primer a discriminar, pel simple fet d'unes setmanes més o menys de gestació. I en un tema tan transcendental com és la protecció de la vida!