Flac favor ha fet el Consell Escolar de Catalunya proposant aquests últims dies els canvis de nom de les vacances escolars. Diu el Consell Escolar que, per connotacions religioses, s'han de canviar els noms de les vacances de Nadal i de Setmana Santa, per vacances d'hivern i vacances de primavera.
Flac favor ha fet a les nostres arrels i tradicions, flac favor a la nostra història i a la nostra cultura. Flac favor a les noves generacions, que se les vol privar de viure a l'escola el que viu la immensa majoria dels habitants de Catalunya a casa seva.
És possible que el Consell Escolar hagi volgut trencar la convivència de Catalunya amb propostes descabellades i sense sentit?, vull pensar que no. De moment, al Govern de Catalunya, amb el conseller Maragall al capdavant, els ha faltat temps per apuntar-s'hi. Aquest tema que posen sobre la taula no és només un tema religiós, s'equivoquen de totes totes, és un tema que va més enllà, que toca l'essència d'un país, d'una societat. Que Catalunya és una terra d'arrels cristianes, sembla que és un fet innegable, tant en l'àmbit social, polític i cultural.
Recordem la figura de l'abat Oliba, home de gran influència durant la seva època i que va fer tant per la nostra cultura (haurem de treure de la via pública les escultures que ens ho recorden a Vic i Ripoll?); El patrimoni de les nostres catedrals o les esglésies de la Vall de Boí, patrimoni de la Humanitat, les haurem d'enderrocar? Ens haurem de treure els nostres noms de pila perquè porten connotacions religioses? Haurem de deixar de celebrar les Festes Majors del pobles de Catalunya, perquè tenen també connotacions religioses?
Què vol dir el Consell Escolar quan diu que hi ha connotacions religioses en el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa?, és que justament fem vacances perquè som al voltant del 25 de desembre, celebració del naixement de Crist i també per Setmana Santa perquè celebrem la mort i resurrecció també de Crist (ja sé i en tinc molt coneixement, que aquests fets no mouen avui en dia la immensa majoria de la població catalana, però l'origen d'aquestes vacances el trobem en aquests fets). I ho fem aquests dies i no uns altres, justament perquè apliquem el calendari gregorià, aprovat pel papa Gregori XIII, un altre fet que demostra que tenim unes arrels cristianes.
Cap on ens vol portar el Consell Escolar?
Treure una cosa per llei pot ser relativament fàcil, treure-la de les consciències i de les vivències de les persones pot ser, fins i tot, contraproduent (això tindria un nom, ideologia totalitària).
Sembla que ens avergonyim del que som, del que hem estat. Que per agradar als altres, o per quedar bé amb altres cultures o bé per aplicar ideologies polítiques que busquen la confrontació i busquen parlar d'altres temes i no dels que preocupen realment el ciutadà; vulguem fer fora de la vida pública tot allò que respiri religió. Vulguem o no, som una terra mil·lenària que s'ha conformat entorn de la religió cristiana.
És hora de plantar-nos davant aquestes propostes tan poc cultes i tan poc meditades i reforçar, si és possible, aquestes properes Festes de Nadal, la nostra cultura tradicional catalana. Proposo, modestament, anar a veure els Pastorets i fer-ne, visitar a tantes poblacions del nostre país els pessebres vivents, construir el pessebre a casa i a l'escola, cantar nadales al voltant de la taula i ?ense?nyar als petits les tradicions d'ahir i d'avui. Aquesta serà la millor resposta que podem donar.
Per cert, no hi ha coses més importants a les escoles catalanes per què se n'ocupi el Consell Escolar?
Senyors, vagin a visitar escoles pel territori català i segur que els donarem algunes idees més profitoses i més necessàries.
