JESÚS BADENES
G irona és, per excel·lència, la ciutat on les coses passen desapercebudes. Amb prou feines la gent coneix l'alcaldessa i els regidors del govern. Amb prou feines identificaríem un símbol de la ciutat que tingui menys de 50 anys. És el destí de Girona: el paisatge, els elements generals estan per sobre dels objectes, dels símbols.
Per això és un risc analitzar les coses concretes en aquesta ciutat de conjunts. Tothom deia que les obres del TAV serien un caos immens de trànsit. El dia que van començar les obres, fa un any, no hi va haver cap embús. Ara, si hi ha problemes de trànsit, han quedat integrats en el paisatge. Escolto cada dia desenes de crítiques pel funcionament de la Girocleta. Una de les més infantils és la de "no he vist mai que ningú agafi cap bici". Algú s'esperava que -amb menys de 200 bicicletes- voreres i carrers es veiessin desbordats de "girocletos"? Jo n'he vist, uns pocs. L'important és que hi siguin. I que gairebé ningú s'adoni que hi són. Si no destaca -ni per bé ni per mal- mai no serà un símbol. L'invent haurà arrelat a la ciutat i formarà part del paisatge.