FÈLIX PUJOL
Cada dia, els diferents mitjans d'informació diuen la seva, segons el tarannà que els mena, sobre els casos Gürtel i Millet. Però hi ha una cosa que jutjaria més preocupant que els mateixos fets: el silenci de la societat, dita civil per la seva filiació no reconeguda, realment perjudicada per la corrupció de persones i grups prepotents, de filiació sí reconeguda.
Jo no veig que la gent del carrer es queixi, tipa de la corrupció que s'està descobrint en personatges vinculats a la política, principalment amb el PP. Sí, se'ls critica, però quasi amb indiferència. Com si fossin fets habituals, previsibles en una societat normal. I estem parlant de gent vinculada al partit que pot guanyar les properes eleccions generals, és a dir, que d'aquí a poc temps pot governar Espanya!
Però tampoc no veig que la gent estigui gaire sorpresa pel cas Millet, pel fet que una persona de l'elit social s'hagi apropiat de milions d'euros, de l'erari i privats, que se li donaven per mantenir una de les principals institucions culturals catalanes. Ningú no reclama possibles obligacions socials més enllà de les personals. Perquè aquesta elit, o no sabia què passava, i aleshores els podríem titllar de babaus, o ho sabien, i excuso dir què significa això.
Ni allí ni aquí, ningú no protesta amb força, ningú no es manifesta amb exigència, ningú no demana responsabilitats a la gent que ho ha negat, encobert, permès o que se n'ha aprofitat, al marge dels autors materials. Sí, els polítics han aconseguit, sense voler (?) o expressament, anestesiar la societat. Però sospito que han aconseguit molt més, amb el consentiment nostre. No estem anestesiats: estem catatònics.
