JOSEP LLUÍS MICÓ SANZ
Els angloparlants disposen d'una paraula per referir-se als nois que, malgrat la seva joventut, senten passió pels reptes intel·lectuals, adolescents amb coneixements notables que gaudeixen amb unes aficions (la física, les telecomunicacions, etc.) que no tenen res a veure amb les activitats socials (el futbol, les festes, etc.). Són els nerds, amb la seva roba antiquada, les seves ulleres per combatre la miopia i la seva ineptitud per relacionar-se amb les companyes de l'escola. Idiomes com el català o el castellà no compten amb sinònims exactes. Els nostres setciències o els "empollones" ?espa??nyols no són el mateix. En qualsevol cas, a tot arreu hi ha alumnes amb aquestes característiques, i, ara, els mestres, els pedagogs, els psicòlegs i els polítics estan confirmant amb dades allò que tothom recorda del passat. Al col·legi, aquests menors sempre han estat les víctimes preferides dels nens assetjadors. I si, a més, els nerds són obesos, no tenen escapatòria. Durant anys, han viscut traumatitzats fins que han arribat a l'edat adulta i s'han trobat algun dels seus maltractadors. En general, els papers canvien llavors: com a màxim, l'antic esportista popular és el conserge del despatx que dirigeix qui va ser un noi acomplexat.
