En el món del futbol, quan les coses van malament, el primer a rebre és l'entrenador. Cristóbal Parralo no ha gaudit mai de la confiança dels aficionats del Girona FC. Va arribar sense experiència com a tècnic i la majoria de les seves decisions han avalat aquesta falta de rodatge. Almenys des de fora, no se li ha vist ni personalitat, ni criteri, ni una idea d'equip. Ara bé, Cristóbal és probablement el que menys responsabilitat té en aquest descoratjador inici de temporada. Primer, perquè algú abans va decidir que ell seria l'entrenador. I segon, perquè no se li va donar una plantilla adequada per jugar a la Segona A. La direcció esportiva del club va decidir treure jugadors que havien estat imprescindibles en l'ascens i la permanència a Segona, com Serra i Ponzo i, tanmateix, els teòrics tres fitxatges clau per afrontar aquesta temporada (Calle, Sarmiento i Almirón) varen arribar quan la lliga ja estava començada. A més, Calle encara no pot jugar per una incompetència de la directiva sense precedents en el món del futbol. I hores abans del primer partit es va trobar que li treien el porter titular (Ponzo) per portar-ne un altre (Jorquera). Amb aquesta deficient planificació, Cristóbal s'ha vist obligat a fer un joc d'equilibris amb la permanent amenaça dels resultats. Ell ha estat el cap de turc, però els aficionats ja varen apuntar fa dies cap a on anaven les responsabilitats reals. Un home de casa, Narcís Julià, també sense gaire experiència com a primer entrenador, tindrà l'encàrrec de redreçar un equip que a hores d'ara té més números per baixar que no pas per mantenir-se a Segona A. La principal missió de Julià serà dotar d'un estil de joc fins ara inexistent una plantilla que teòricament té més qualitat que la de l'any passat, però sense aquella ànima que permetia sobreposar-se a les limitacions tècniques.
