La nova llei del català al cinema no es pot deslligar de la necessitat d'ERC de demostrar que també sap fer coses últils per al país. De moment en fase d'avantprojecte, la nova llei té el suport incondicional del PSC, que s'assegura així la fidelitat del segment catalanista progressista del seu electorat. Deixant a part aquests aspectes col·laterals, no es pot negar que aquesta és una oportunitat històrica per forçar d'una vegada les reaccionàries majors a respectar la llengua d'un poble. Aquesta llei és important i podria tenir un efecte transformador comparable al dels anys vuitanta amb la llei de creació de TV3 i Catalunya Ràdio. Si una assignatura pendent té la normalització del català, llengua òrfena d'estats protectors, aquesta és l'ús social de la llengua en àmbits impermeables com la justícia o els cinemes. Per això és important que no es trenqui el consens i que, ara que pot, el tripartit tramiti amb celeritat una llei que pot contribuir a diluir el desànim pel fracàs del decret del català al cinema, ara fa uns 10 anys, del controvertit conseller Joan Maria Pujals. El consens també hauria d'incloure els empresaris del ram, els distribuïdors i els exhibidors.
