Cartes

Mal consell escolar
Josep serra quintana. girona.
Sortosament cal felicitar el conseller d´educació, el senyor Maragall, per haver desautoritzat el Consell Escolar de Catalunya la proposta de canviar els noms de les vacances de Nadal i Setmana Santa per les de Hivern i Primavera respectivament. La laïcitat és motiu de confusió i molt sovint una excusa per desterrar la religió de la nostra societat. Una laïcitat mal entesa, immadura i poc respetuosa amb les llibertats, la cultura i el sentit comú. Només cal mirar països de gran tradició laica com França, on no tenen cap complex de posar senyals cristians a les autopistes o noms de sants a les seves institucions. Qui perd les arrels perd la seva identitat i ara mateix no sé si els membres d´aquest consell escolar tenen identitat, estan desarrelats o els preocupa tot menys el que ens preocupa a tots: la qualitat de l´ensenyament.

Corrupció, fins a quin nivell?
josep M. roura coll. girona.
Aquests dies els medis de comunicació parlen de corrupció a estaments catalans. Em pregunto com és que del Palau de la Música es tenien indicis de corrupcions i algú va fer que es passés de llarg. Aquí, per aquest motiu, haurien de demanar-se responsabilitats al que o els que varen fer que no s´investigués. També és responsable el que hauria de controlar els comptes de la institució i no ho va fer, o potser la corruptela arriba tan a dalt de l´organigrama que ningú dirà ni piu.
Del problema de Santa Coloma de Gramenet, el primer que m´estranya és que ho han tret a la llum la Guàrdia Civil. Em pregunto quines pressions han tingut els Mossos per no treure la trama ells, que seria el més lògic. Tot i que els falta molt per aprendre, els Mossos ja tenen un nivell d´efectivitat elevadíssim, per tant és difícil de creure que no se n´assabentessin.
Totes aquestes malifetes estan creant un clima d´animadversió cap a la classe política del país. Desgraciadament estem veient que no hi ha un pam de net, ­siguin dels colors que siguin. És imprescindible un canvi d´actuació de tota la classe política. Si es posen en política és per servir i fer anar bé el ciutadà, no per enriquir-se.
Algú pot dir que sempre ha sigut així i és possible, però ara i més ara en què molta gent les està passant molt malament econòmicament, que no es pot permetre l´enriquiment corrupte d´uns individus en detriment d´una classe treballadora que amb sort li costa arribar a fi de mes.
Tant de bo la justícia s´apliqués amb el màxim de rigor amb aquests polítics corruptes.

Contra la desafecció, confiança!
xavier serra besalú. girona.
Cada dia està més enfangada la política al nostre país. «Desafecció» és la paraula que defineix el destí al qual ens duen molts dels qui manen: «penques» que no coneixem personalment, que són on són només perquè eren a una «llista», ja que algú els devia un favor (potser des de petits). La solució hi és: llistes electorals obertes, relació directa dels electors amb els representants, transparència i confiança. Els enemics a batre -a part de les debilitats dels humans, que sempre hi seran- només són dos: a) la mentalitat partitocràtica dels qui volen el poder per a ells menyspreant ideals «proclamats» a la campanya electoral; i b) l´absència de sentit cívic i d´interès pel bé comú, malaltia contagiosa i creixent. Respostes concretes: una nova llei electoral, ja ara!, i una educació en la responsabilitat cívica. Contra la desafecció, cal una confiança en persones concretes, en líders propers!

Més sobre el cartell de Fires
Mateu frigolé teixidor. canet d´adri.
Amb refereixo a la carta del senyor Josep M. Bosch, molt crítica amb el magnífic cartell de Fires d´enguany.
Senyor Bosch, perdoni però amb sembla que vostè no ha entès l´autèntic missatge del cartell. Permeti´m que li aclareixi el seu significat.
Quan jo era petit, li parlo dels anys cinquanta, temps de gana i pa morè, el «Banco de España» va posar en circulació un bitllet de 5 ptes. tot original. En una de les cares es veia una figura rodona amb les 5 ptes. marcades a cada cantonada. A l´altra hi havia una fesomia horrorosa d´un sèneca peljut i barbut que feia por. De seguida va sortir un d´aquells acudits de postguerra que tant agradaven al personal. T´ensenyaven primer la cara del cercle amb els dos 5 i et deien: això és una pista de ball, 5 més 5 són 10, fa deu anys que la ballem, i (girant el bitllet i veient la cara del sèneca) guaita quina cara que fotem.
El mateix passa amb el cartell que jo trobo tan ben encertat en el temps que estem passant. No li sembla, senyor Bosch, que serà més o menys la cara que fotrem tots un cop acabada aquesta crisi?

Prepotència del senyor Nadal
Olga Solà i Viñas. CORÇÀ.
Sr. Nadal, ens pot explicar quin sentit té la nova C-31? No n´hi habia prou de millorar la que ja teníem? Què farem amb tant d´asfalt, tants de ponts i tants llums?
Quina necessitat hi ha de córrer més, per arribar cinc minuts abans? Ja fa quasi un any que he reduït la meva velocitat a 80-100 km, ­voluntàriament, no perquè ara ens ho diguin des de tràfic. Arriba un punt a la vida que t´adones del verdader valor de les coses, de ­l´entorn i del temps... tinc 36 anys, no he ­esperat a tenir-ne 90 per adonar-me´n... afortunadament la societat s´està enfocant cap a un nou canvi de costums, però sembla que els polítics no se n´adonen... Posa´t les piles, Sr. Nadal. Estem al segle XXI!