Mentre als pagesos de Tarragona -on hi ha un nucli molt combatent des dels temps que Carrillo usava perruca- se'ls nega un preu raonable per les collites (al temps que els colpeja la policia autonòmica), en el meu barri proliferen les botigues de verdures precàries i barates amb material d'origen desconegut i qualitat intermitent. Només els tontos confonen la policia amb l'ordre que professionalment han de mantenir: com que aquest ordre no és molt just, les seves patacades tampoc ho són, principi de translació. Potser ajudaria que els governs teòricament socialdemòcrates, ho fossin una mica i no em vinguin amb la milonga del mercat lliure i la competència: els banquers s'han acollit a les ajudes de l'Estat i si ells no creuen en el capitalisme per què ho hauria de creure jo?

Tot canvia molt de pressa: hi va haver un temps que les grans superfícies oferien fruites i verdures deficients. Era el gran nínxol ecològic per als petits comerciants. Ara sembla que els supermercats han millorat el gènere, mentre que la petita botiga de verdures pren el camí de la qualitat exquisida o s'extravia entre els majoristes de Calcuta. L'altre dia Cristino Àlvarez explicava com va preparar els primers bolets de la temporada (a cinquanta euros el quilo). Els havia comprat en una botiga de verdures del seu barri, que es diu Fruites Vázquez, encara que la gent la coneix per Joies Vázquez. Aquest desajust es produeix a l'estació en què més profusa es mostra la natura: trufes, fongs, caça, raïm, caquis, granades... i diu Arsuaga que ja ocorria en temps de l'home d'Atapuerca (encara que no m'acabo de creure que preparés una espècie de pa de gla). Hem aconseguit implantar la ronya en la mateixa banya de l'abundància i és que és el segon cop que sorprenen el conseller Saura i el tripartit aplicant dosis exagerades de pressió policial contra manifestants (i periodistes amb nyanyos) que només es queixen perquè els polítics, concretament els seus, no fan el seu treball.