S'ha de valorar positivament que, per fi, Renfe hagi decidit estrenar aquests nous trens, que ja fa temps que funcionen en altres zones de l'Estat, a la línia que va de Barcelona a Portbou. Ara bé, no es tracta de cap gest de generositat. Per això, la sorpresa de l'increment de preu. D'una banda, perquè Renfe no havia avisat els passatgers i, d'altra, perquè l'únic que ha fet la companyia és donar el servei adient a uns usuaris que fa anys que pateixen les inconveniències de la línia, en matèria de retards i incomoditats. Segons el director de Mitjana Distància de la companyia, Manuel Simón, "la introducció de nous preus sempre va lligada a l'increment de la qualitat dels nous trens". Per la mateixa regla de tres, Renfe hauria hagut d'atendre les demandes dels usuaris de rebaixar la tarifa quan la companyia no pot oferir, com està succeint actualment amb les obres del TAV, el servei adequat. Perquè, si bé els passatgers guanyaran en comoditat amb aquests moderns combois anomenats de "Mitjana Distància", continuaran trigant gairebé una hora i mitja en anar, per exemple, de Girona a Barcelona quan a la majoria de països del nostre entorn europeu aquesta distància es cobreix amb una hora o menys i a preus, en alguns casos, més barats que els que ofereix Renfe. És cert, com va declarar recentment el ministre de Foment, José Blanco, que les obres de millora "no es poden fer sense causar cap tipus de molèstia", però, quan això succeix, la comprensió hauria de ser mútua: els usuaris entenent que el recorregut tindrà més durada i la companyia adaptant els preus al servei que ofereix. O, almenys, no apujant-los com acaba de fer Renfe amb l'excusa dels nous trens. No es pot oblidar la funció de servei públic que té Renfe.
