MARTÍ PERAFERRER I VAYREDA
Avui potser és el dia més indicat per fer una reflexió sobre la festa. Aquesta festa tradicional que pel fet de ser assenyalada deixa de ser espontània i es converteix en un ritual. El ritual de celebrar per celebrar, de sortir al carrer perquè toca i perquè si no surts aquests dies ja et pots quedar a casa la resta de l'any. Potser és exagerat dir que els pobles i ciutats s'empatxen d'actes i propostes durant una setmana (en molts casos en tres dies) i després se't condemna a la fam mes absoluta i cruel. Segurament estaria fent una anàlisi molt simple si pensés que la vida esclata festiva d'una manera pactada i artificial en honor a un Sant patró i després ens convertim en persones avorrides i mandroses incapaços d'aixecar el cul del sofà per anar a una conferència, una obra de teatre o una exposició, un dissabte a la tarda-vespre. On són, durant la resta de l'any, tota aquesta gent riallera i feliç que omple places i carrers quan les autoritats polítiques i religioses, en nom d'una història quasi oblidada, decreten que toca fer festa? On són aquest munt de jovent amb ganes de saltar i passar tot el fred que calgui que quan se'ls demana la seva participació en altra mena d'actes sense la torna d'una cervesa o uns moments musicals no existeixen. Per què som capaços de deixar de banda per uns dies els problemes i preocupacions que ens aclaparen cegats per la il·lusió fugissera d'un dies de disbauxa relativa, mentre el altres dies no som capaços de fer feliços els altres mostrant la nostra generosa felicitat? Tot això em fa pensar que el nostre estat d'ànim viu lligat inevitablement als dies vermells del full d'un calendari. Que no som capaços d'organitzar-nos nosaltres mateixos les nostres pròpies festes interiors i que malgastem en quatre dies la benzina necessària per fer anar el motor de la follia sana, que finalment, i molt humilment, crec que és el motor d'una vida plena i aprofitada. Finalment estic parlant d'un estil de vida que no t'obligui a fer res que tu no vulguis però que en cap moment t'aturis de viure-la. Les nostres Fires haurien de ser el baròmetre ideal per fer-nos mesurar les ganes de festa que portem a dins d'una manera innata i les que estem obligats a generar-nos per no desentonar amb el paisatge que ens envolta. Qualsevol festa que no vingui d'unes ganes imparables de fer-la es converteix en una altra mentida dolça que l'home s'ha inventat per ?autoenganyar-se.
