ENRIC ROCA
quan vaig veure la notícia en el Diari de Girona del 21 d'octubre, immediatament vaig pensar en la novel·la El baró rampant d'Italo Calvino. Segons la crònica, uns ecologistes han decidit protestar contra la MAT penjant-se d'un arbre (no m'interpretin malament: Vull dir que hi fan vida). Per associació d'idees, la memòria m'ha portat a la història de Cosimo di Rondò, fill d'un aristòcrata, que després d'una discussió amb els seus pares per no voler menjar caragols, decideix deixar tot el seu món de luxe i comoditats i viure dalt d'una alzina. Aquest llibre el vaig llegir, impressionat per l'excel·lent Si una nit d'hivern un viatger del mateix autor, que per a mi és molt superior, però la història del nen que viu entre branques i fulles està considerada un clàssic de l'extraordinari escriptor italià i de la literatura universal.
I la veritat és que repassant la trama de la novel·la hi trobo uns quants paral·lelismes interessants: El baró i els ecologistes prenen aquesta dràstica decisió, tips de que no els escoltin, abandonen les comoditats enfrontant-se amb el poder establert; fins i tot podríem trobar un simbolisme en el fet que provoca el trencament de la relació: Menjar caragols podríem associar-ho, sense forçar gaire la metàfora, amb la destrucció de la natura, amb la voracitat del poder polític i econòmic que en nom del progrés (la paraula comodí per excel·lència) es cruspeix els gasteròpodes fins que ja no queden caragols per menjar. Ignoro si els antilínia han llegit Calvino o si l'autor italià havia anticipat la magnitud de la tragèdia l'any 1957, quan va escriure aquest llibre.
Curiosament, en el seu periple vital dalt dels arbres, el baró coneix un català, concretament un contrabandista, i fins i tot aprèn a parlar el nostre idioma. Suposo que aquests nous okupes de les nostres alçades són conscients dels greus riscos físics de la seva actitud i de les incomoditats que hauran de suportar. I és que l'ecologisme, per mostrar a la societat el que és evident, sempre ha posat en perill els seus seguidors, des d'interceptar amb una llanxa vaixells baleners o navilin que transportaven residus nuclears fins a escalar xemeneies que llancen productes contaminants a l'atmosfera per penjar-hi una pancarta. I si no, els mateixos serveis secrets dels governs ja s'encarreguen de posar la por al cos, com en l'enfonsament del Rainbow Warriors. Que sàpiguen aquests emuladors del baró rampant, que no volen quedar enrampats, que tenen tot el meu suport, això sí, des de la terra ferma (la de Girona, no la de Lleida).
