JAVIER CUERVO
Fa poc temps tots crèiem conèixer algú que ho tenia tot. Els envejosos ho notaven abans i els desinteressats es topaven amb aquesta realitat quan es veien en la necessitat de fer-li un regal: què es regala a una persona que ho té tot?
Veies solucions en l'art de la factoria Warhol que proposava objectes de luxe com un raspall de pèl de visó per treure la pelusilla del melic. En l'embull de trobar un obsequi s'arribava a una qüestió d'entitat. Per què cal regalar-li alguna cosa a qui té de tot? Els rebels eren partidaris que qui de tot tenia sigués qui regalés als altres.
Els pragmàtics concloïen que només es pot arribar a tenir-ho tot perquè se't regala. Al final, sempre apareixia alguna cosa per regalar a qui tenia de tot. Entre el molt que ensenya el cas Gürtel destaca que una màquina de comptar diners val 540 euros. Surt en una factura. Pot semblar una màquina pensada per a gent que mogui molts diners però no fa falta. El seu ganxo està que és una màquina.
L'ordinador amb el qual vaig escriure això té milers de prestacions que ni uso ni sé usar, però ho venen així, conjunta i inseparablement amb programes que no em serveixen per a res.
Els nostres telèfons mòbils porten de tot encara que moltes persones només sàpiguen penjar i despenjar i només els usin per parlar.
Les empreses de productes de consum estenen que tinguem de tot encara que no ho necessitem ni ho vulguem. Les màquines són un reflex de com són els humans.
En el cas Gürtel es veu que persones que semblen tenir de tot no troben més que coses perquè els obsequiïn.
En els nous casos de corrupció a Catalunya, a Balears, en el PSC, en el PP, en la vella CiU es veu que mai ningú té de tot i que alguns, si no s'ho regalen, ho agafen.
