Diada de Tots els Sants, no de Halloween
pedro j. piqueras ibáñez. girona.
Ho vaig sentir dir a un sacerdot: «L´Església de Déu té darrere molts anys d´història. A través dels segles, hi ha hagut moltes persones que s´han esforçat per viure els valors de l´Evangeli.»
I és que des del principi, a tots els cristians se´ls anomenava sants, però en les comunitats cristianes es va començar a mirar amb admiració i amb un respecte especial les persones que havien viscut amb intensitat la seva vida cristiana. En les comunitats cristianes, aquestes persones eren exemple, els models a seguir. Sens dubte, ajudaven i ajuden a tots a entrar en la bella profunditat de l´experiència cristiana. Se´ls anomenava sants perquè en les seves vides es veia un cert reflex de la bondat i la santedat de Déu. Després, amb el pas dels segles, hi ha hagut tanta gent bona en l´Església de Déu que no era possible incloure´ls a tots en una llista, ni tan sols recordar els seus noms. Per això, l´Església va instituir la festa de Tots els Sants per donar gràcies a Déu. Per tantes persones bones i per recordar-nos a tots la nostra vinculació amb elles. Traguem aquesta festa?
L´últim llibre del Nou Testament, Apocalipsi, parla d´una munió immensa, que ningú podia comptar, de tota nació, raça, poble i llengua. Diu que vénen de la gran tribulació. És a dir: no vénen d´una vida còmoda, sense esforços, sense lluites. Són persones que van abraçar en les seves vides l´evangeli de Jesús i van contribuir a canviar el nostre món, cadascun des del seu lloc i amb els dons que Déu els va donar. A algunes d´aquestes persones les hem conegut i hem arribat a saber els seus noms i una mica de la seva història. Són els sants, canonitzats o reconeguts oficialment com a tals. Però a molts altres, la gran majoria, no els hem conegut ni hem arribat a saber els seus noms.
Aquests són sants anònims que van passar la seva vida fent el bé, gràcies als quals el nostre món funciona un mica millor. Aquests són els que celebrem, no els morts pagans de Halloween que ens intenten imposar.
La Renfe fa trampes
josep m. loste i romero. portbou.
El passat 27 d´octubre la Renfe informava, en una nota de premsa molt pomposa , que a la línia de Girona es posaven en servei sis nous trens de mitjana distància. El que no deia la companyia ferroviària és que el preu dels bitllets d´aquests nous trens s´apuja fins a un 20%.
De fet, es pot dir que, una vegada més, la Renfe ha fet «trampes» amb els seus mortificats usuaris; ja que està molt bé que es posin trens nous, però els ( vells) problemes continuaran igual. El temps del recorregut Figueres-Barcelona continuarà essent excessiu. Per altra banda, les mancances en el manteniment de la infraestructura (les vies i les catenàries) del tram Girona-Figueres-Portbou-Cervera -ja sé que això és un problema d´ADIF, però en el fons és una responsabilitat política de qui no fa bé les coses: el Ministeri de Foment de Madrid.
És a dir, la irresponsabilitat política del Govern central continuarà provocant retards i molt d´estrès en els soferts ciutadans/viatgers que cada dia han de fer servir, obligatòriament, el transport públic ferroviari per a les seves necessitats vitals.
A més de pregar cal treballar
lluís esquena romaguera. torroella de montgrí.
El manifest dels cineastes, cantants i altres personalitats del món de la cultura i de les arts, acaba amb aquestes belles paraules: «Enfront de la solitud, la pobresa i l´egoisme, una resposta progressista suposa apostar pels valors culturals de la solidaritat, que no són ideals utòpics passats, sinó la millor mostra de la dignitat cívica dels sentiments humans». Encara que no tinc cap rellevància mediàtica, les subscric totalment. Però a part de donar-les a conèixer, què fan per pal·liar els efectes de la crisi els signants del manifest? Perquè una cosa és pregar i l´altra treballar. L´única cosa que em consta d´aquests senyors, és que n´hi ha molts que no rebutgen les quantioses subvencions al cinema que paguem tots amb els nostres impostos, o que es beneficien de les abusives quotes i cànons diversos de la SGAE, que no respecten ni els concerts benèfics. Els que sí viuen aquesta cultura de la solidaritat, són entitats com Càritas i altres institucions religioses de l´Església catòlica, que es dediquen a atendre els immigrants sense treball, les persones necessitades i dependents, els malalts terminals de la sida, etc. Que no són ni d´esquerres ni de dretes, sinó que atenen a tothom amb els dos braços oberts. Tampoc són progressistes, perquè fan el mateix des de fa molts a
